Les dues dones del Cadi. Las dos mujeres y el Cadí. Joha i l'ase. Yoha y su asno / Molins, Anna; Jover, Luïsa; il·lustradora; Assaf Muntané, Tanit; traducció

Públic ISBD forma part de Maleta de contes i històries d'arreu / CRP del Maresme II Títol : Les dues dones del Cadi. Las dos mujeres y el Cadí. Joha i l'ase. Yoha y su asno Tipus de document : text imprès Autors : Molins, Anna; Jover, Luïsa; il·lustradora; Assaf Muntané, Tanit; traducció Data de publicació : 2004; maig ll. : Té 24 pàgines. INCLÃ’S A LA MALETA DE CONTES D'ARREU DEL MÓN Nota general : didàctic; educatiu Idioma : Català (cat) Paraules clau : segona llengua  català  castellà  àrab  conte  literatura  cultura  llegendes Classificació : 371.97 Educació d'infants de minories socials, religioses o lingüístiques. Resum : Consta de dues llegendes d'origen àrab. La primera narra la història de dues dones que discutien perquè totes dues deien que eren les mares del mateix infant. Com que no es posaven d'acord, van decidir visitar el Cadi perquè dictaminés de qui era el nen. Cada una va exposar la seva versió dels fets i el jutge els va fer jurar per Déu que el que deien era veritat. Totes dues van jurar-ho, la qual cosa va sorprendre molt el Cadi, perquè en la tradició musulmana no es jura per Déu si no és cert alló que es diu. El Cadi va demanar al seu ajudant que portés un ganivet i les dues dones, una mica desconcertades, van preguntar per a què era. - Per dividir el nen en dos trossos - va respondre el Cadi. En sentir això, una de les dones no es va immutar, mentre que l'altra va suplicar al jutge que no matés el nen i va acceptar donar-lo a l'altra dona. Va ser així com el jutge va entendre que el nen era d'aquesta dona i va castigar la primera. La segona narra el viatge que en Joha va decidir fer en avió, com que mai es separava del seu ase, va anar a l'aeroport per comprar un bitllet per a tots dos. Però a l'aeroport, malgrat que coneixien en Joha i l'apreciaven molt, li van dir que l'ase no podia viatjar amb l'avió i insistien que els únics animals que podien fer-ho eren els gossos i les cabres. En Joha hi va insistir tant que al final van trobar una solució: si en Joha viatjava amb el seu ase, aquest hauria d'anar lligat amb una corda a fora de l'avió. Com que no aniria dins de l'avió, no calia que l'ase pagués un bitllet. I en Joha va acceptar la proposta molt content. Mentre volaven, en Joha veia com el seu ase lluitava contra el fort vent, la pressió i el fred. L'animal semblava content, ja que a causa de la congelació que patia li havia quedat una ganyota a la cara com si somrigués. En Joha, sense adonar-se que el pobre animal estava patint, va pensar: "Tu sí que pots riure, perquè viatges sense haver pagat el passatge. No pas com jo". Nota de contingut : primària; secundària; adults forma part de Maleta de contes i històries d'arreu / CRP del Maresme II Les dues dones del Cadi. Las dos mujeres y el Cadí. Joha i l'ase. Yoha y su asno [text imprès] / Molins, Anna; Jover, Luïsa; il·lustradora; Assaf Muntané, Tanit; traducció . - 2004; maig . -  : Té 24 pàgines. INCLÃ’S A LA MALETA DE CONTES D'ARREU DEL MÓN. didàctic; educatiu Idioma : Català (cat) Paraules clau : segona llengua  català  castellà  àrab  conte  literatura  cultura  llegendes Classificació : 371.97 Educació d'infants de minories socials, religioses o lingüístiques. Resum : Consta de dues llegendes d'origen àrab. La primera narra la història de dues dones que discutien perquè totes dues deien que eren les mares del mateix infant. Com que no es posaven d'acord, van decidir visitar el Cadi perquè dictaminés de qui era el nen. Cada una va exposar la seva versió dels fets i el jutge els va fer jurar per Déu que el que deien era veritat. Totes dues van jurar-ho, la qual cosa va sorprendre molt el Cadi, perquè en la tradició musulmana no es jura per Déu si no és cert alló que es diu. El Cadi va demanar al seu ajudant que portés un ganivet i les dues dones, una mica desconcertades, van preguntar per a què era. - Per dividir el nen en dos trossos - va respondre el Cadi. En sentir això, una de les dones no es va immutar, mentre que l'altra va suplicar al jutge que no matés el nen i va acceptar donar-lo a l'altra dona. Va ser així com el jutge va entendre que el nen era d'aquesta dona i va castigar la primera. La segona narra el viatge que en Joha va decidir fer en avió, com que mai es separava del seu ase, va anar a l'aeroport per comprar un bitllet per a tots dos. Però a l'aeroport, malgrat que coneixien en Joha i l'apreciaven molt, li van dir que l'ase no podia viatjar amb l'avió i insistien que els únics animals que podien fer-ho eren els gossos i les cabres. En Joha hi va insistir tant que al final van trobar una solució: si en Joha viatjava amb el seu ase, aquest hauria d'anar lligat amb una corda a fora de l'avió. Com que no aniria dins de l'avió, no calia que l'ase pagués un bitllet. I en Joha va acceptar la proposta molt content. Mentre volaven, en Joha veia com el seu ase lluitava contra el fort vent, la pressió i el fred. L'animal semblava content, ja que a causa de la congelació que patia li havia quedat una ganyota a la cara com si somrigués. En Joha, sense adonar-se que el pobre animal estava patint, va pensar: "Tu sí que pots riure, perquè viatges sense haver pagat el passatge. No pas com jo". Nota de contingut : primària; secundària; adults

Exemplars (1)

Codi de barres	Signatura topogràfica	Tipus de document	Localització	Secció	Estat
9054	371.97 MOL	Llibre	CRP Maresme II	Biblioteca	Exclòs de préstec

---

1 (1 - 1 / 1)