Des de que treballo a l’escola d’Hortsavinyà vigilo i cerco entre les escoles, especialment europees, que es vinculen a expressions com “outdoor learning” o d’altres similars. Veig que tothom mostra magnífiques activitats gairebé sempre adreçades a educació infantil i com a molt a cicle inicial. Això m’ha fustrat. No trobo referents per la meva tasca i per aquest motiu crec que val la pena que comencem a compartir tots plegats les activitats que fem a l’exterior. Hi ha més curriculars i altres no tant, però totes formen part de la vida d’aprenentatge dels nostres alumnes.
El pati de la nostra escola no té tanques i és situat enmig d’un parc natural. Aquesta circumstància tan especial ens ha portat a plantejar activitats a l’aire lliure cada cop amb més normalitat. Vull deixar un exemple d’activitats que inspiren. Crec que algunes es podrien dur a terme perfectament a una escola normal, un pati normal, entorns urbans o al parc del barri. Depèn més de l’actitud dels mestres que de les possibilitats reals. En tot cas, el vostre entorn us pot oferir d’altres diferents. Es tracta de tenir clar que, fora de les parets de l’aula, hi ha espais d’aprenentatge.
1. Llegir al sol o a l’ombra. Segons convingui.
2. Tipologia textual: la descripció de paisatges.
Paisatges per descriure hi ha a tot arreu i de tot tipus, menys a dins de les aules. Aquest és el que descrivim nosaltres.
o altres descripcions d’objectes, vegetals… (literàries o científiques)
3. Matemàtiques al carrer.
A vegades baixem al teatre i passem tot el matí al poble. Podem fer moltes coses com, per exemple, observar un parc amb forma de triangle rectangle i mesurar el seu perímetre (gràcies a l’escola Ignasi Iglesias que va preparar l’activitat).
Les mesures les preníem amb una corda de 10 metres.
Vam fer un plànol amb la distribució dels elements interiors.
També es pot mesurar l’alçada d’un arbre…
… o utilitzar sistemes més convencionals.
4. Fins i tot la ràdio.
Connexió en directe per fer el seguiment d’un esdeveniment esportiu escolar.
No ens caurà el sostre a sobre, tot i que aquell dia gairebé se’ns emportà el vent.
5. “El sorral és pels nens d’educació infantil”. Permeteu-me que ho dubti.
A les escoles estem acostumats a tenir un sorral i per suposat sempre el tenim reservat pels més petits. Què pot passar si alumnes de cicle mitjà disposen del sorral? Doncs bàsicament que també comencen a excavar, però mica en mica veus com els forats es tornen cases, garatges. Apareixen pals que fan de tanca, pedres, veïnatge i problemes de propietat immobiliària. És curiós, com gaudeixen sent tant grans. Les disputes pel terreny van provocar el desenvolupament i acords de lleis, multes, col·laboracions i altres conceptes presents en les societats dels adults.
Especialment interessant per nosaltres, ja que són nens i nenes que viuen en domicilis aïllats a la muntanya i “han fet poca placeta”.
Desprès d’unes setmanes de construccions, la nostra escola, sense tanques, va rebre alguna visita de cap de setmana que ho va trencar tot. Va ser una lliçó sobre el respecte del treball dels altres.
Quan s’afegeix aigua a la sorra, arriba la màgia.
No cal res més per veure tot tipus d’experimentació. El que si cal és una muda de recanvi.
6. Psicomotricitat avançada o els millors gronxadors no són a cap parc.
Grimpar, balancejar-se o pujar camp a travès són activitats motrius excel·lents que sovint no permetem perquè cal caminar seguint els camins.
O no, si obrim la ment, ja que tot d’una ens trobarem amb una canalla entusiasmada que s‘ajuden quan tenen dificultats, perquè saben que allò és de veritat. Aquí no hi ha un terre de foam que els protegirà les caigudes.
Respecte a aquest aprenentatge de la seguretat i els riscos encara tinc pendent llegir el llibre 50 Dangerous Things (You Should Let Your Children Do)
7. Educació plàstica
Creacions espontànies o dirigides utilitzant materials de la natura.
Embellir i cuidar l’escola.
O un clàssic, dibuix del natural. També es pot fer a una escola urbana, no?.
8. Estudi del regne animal.
“Biodiversitat urbana, els altres veïns” és un dossier arraconat a bona part de les escoles, que podeu trobar al vostre Centre de Recursos Pedagògics o que
podeu aconseguir gratuïtament i que us permetrà deixar les excuses de banda i preparar observació de la natura als entorns urbans. Al nostre cas és més fàcil pel mestre perquè trobem tot allò que hi ha a les guies habituals dels entorns naturals.
9. …o vegetal i fongs
10 I tot allò que quan mireu al vostre voltant recordeu que surt als llibres de text… o no.
Quines actuacions calen per mantenir net el medi ambient? Ens ho preguntem com qualsevol grup-classe però a més les duem a terme.
Estudiar els habitatges de la prehistòria a cicle inicial.
Buscar fòssils i descobrir què és la paleontologia a educació infantil.
Animals de granja, també amb els més petits.
Per on passa més ràpida l’aigua?
Estudiar geologia partint de les pedres de les façanes (gràcies a l’institut Lluís Companys pel material didàctic)
Pas a pas, activitat darrera activitat, vaig aprenent a veure les oportunitats curriculars a l’aire lliure. No ens dona temps a fer tot el que hi ha a un llibre de text 😛 i sovint em qüestiono,
de veritat importa?
Quantitat o qualitat?
El currículum i especialment els continguts, neixen d’una convenció social i cultural?
Quins continguts compartim amb els nens de Corea o de Canadà?
Personalment, opino que és un marc on treballar i des d’aquí recomano fer una ullada al
nou decret de juny del 2015 que aprofundeix, precisament, en competències i en l’aprenentatge com a construcció del coneixement que han de fer els alumnes.
Deixa un comentari