MEDIATECA DEL CENTRE DE RECURSOS PEDAGÃ’GICS DE L'ALT MARESME
La biblioteca del nostre CRP us permet les cerques de recursos i veure la disponibilitat dels materials.
Trobareu bibliografia especialitzada en educació, maletes pedagògiques, maquinari, jocs i revistes educatives, cinema acompanyat de guies didà ctiques...
Tot el material que posem al vostre abast.
Sigueu benvinguts i benvingudes
Resultat de la cerca
36 cerca per la paraula clau 'arqueologia'




Autopistas i arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19 / Prevosti, Marta; Arxé, Joaquim; Caballé, Antoni
TÃtol : Autopistas i arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19 Tipus de document : text imprès Autors : Prevosti, Marta; Arxé, Joaquim; Caballé, Antoni Editorial : Autopistas Concesionaria Española, S.A.; Barcelona; Generalitat de Catalunya; Barcelona Data de publicació : 1995 ll. : Té 271 pà gines; conté Ãndex, mapes, fotografies, il·lustracions i bibliografia Nota general : descripció; formació; històric; investigació Idioma : Català (cat) Paraules clau : catalunya història arqueologia edat antiga excavacions arqueològiques història de roma maresme mataró romanització Classificació : 902.6/625.711.3 Resum : Exposa com s'ha portat a terme i quins són els resultats de la intervenció arqueològica al llarg de la prolongació de l'autopista A-19 des de Mataró fins a Malgrat de Mar i Palafolls. La documentació recollida proporciona de forma exhaustiva una à mplia visió de la presència humana de la zona, des del Bronze Antic fins al món medieval. Consta d'una introducció geogrà fica i històrica i dels resultats de les excavacions fetes a la variant de Mataró i a la prolongació de l'autopista A-19. L'estudi de les vies terrestres de l'Alt Maresme en època romana figura en una separata. Nota de contingut : ensenyants; alumnes; educació d'adults; professionals de l'educació; secundà ria; università ria Autopistas i arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19 [text imprès] / Prevosti, Marta; Arxé, Joaquim; Caballé, Antoni . - Autopistas Concesionaria Española, S.A.; Barcelona; Generalitat de Catalunya; Barcelona, 1995 . - : Té 271 pà gines; conté Ãndex, mapes, fotografies, il·lustracions i bibliografia.
descripció; formació; històric; investigació
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : catalunya història arqueologia edat antiga excavacions arqueològiques història de roma maresme mataró romanització Classificació : 902.6/625.711.3 Resum : Exposa com s'ha portat a terme i quins són els resultats de la intervenció arqueològica al llarg de la prolongació de l'autopista A-19 des de Mataró fins a Malgrat de Mar i Palafolls. La documentació recollida proporciona de forma exhaustiva una à mplia visió de la presència humana de la zona, des del Bronze Antic fins al món medieval. Consta d'una introducció geogrà fica i històrica i dels resultats de les excavacions fetes a la variant de Mataró i a la prolongació de l'autopista A-19. L'estudi de les vies terrestres de l'Alt Maresme en època romana figura en una separata. Nota de contingut : ensenyants; alumnes; educació d'adults; professionals de l'educació; secundà ria; università ria Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 1902 Llibre CRP Maresme II Biblioteca Disponible Prehistòria, antiguitat i edat mitjana / Moral Ajadó, Jordi; producció executiva; Ripoll, Xavier; Sala, Ramon; Font, Joan; Mayer, Marc; Joven, Isabel; Rull, Ramon
TÃtol : Prehistòria, antiguitat i edat mitjana Tipus de document : text imprès Autors : Moral Ajadó, Jordi; producció executiva; Ripoll, Xavier; Sala, Ramon; Font, Joan; Mayer, Marc; Joven, Isabel; Rull, Ramon Editorial : Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació Data de publicació : 2005; edició en DVD; 1992; 1993; 1998; 2001; edici ll. : Edició en format digital de 6 reportatges, amb durades de 16, 14, 13, 18, 19 i 25 minuts, distribuïts anys enrere en format VHS Nota general : històric; material didàctic; reportatge Idioma : Català (cat) Paraules clau : història de Catalunya arqueologia història de l'art prehistòria art prehistòric neolÃtic paleolÃtic vida quotidiana història antiga ibers colonització grega art clà ssic arts visuals cultura clà ssica monuments romanització Islam literatura catalana pintura corona catalano-aragonesa església estat feudalisme història literà ria institucions catalanes polÃtica religió societat Classificació : 9(46.71)(3) HIS Resum : Els reportatges d'aquesta col·lecció permeten als docents il·lustrar i reforçar les temà tiques tractades amb l'alumnat. El 1r reportatge acosta al coneixement de les formes de vida i de l'art del paleolÃtic, neolÃtic i edat de bronze. Grà cies a l'arqueologia s'han pogut estudiar restes humanes, hà bitats, eines i tombes que possibiliten estudiar, reconstruir i comprendre les formes de vida dels primers pobladors. El 2n reportatge exposa els orÃgens de la cultura ibèrica sota la influència grega i fenÃcia. En descriu l'economia, l'hà bitat, els déus i les creences, l'escriptura i l'art, aixà com la guerra i l'organització territorial en tribus. El 3r reportatge tracta de l'establiment de les colònies comercials gregues. Prenent com a model Empúries, mostra l'estructura de les ciutats, l'urbanisme, l'art, el comerç i les relacions amb els ibers. El 4t reportatge descriu el món ibèric, la influència dels colonitzadors grecs i l'arribada dels romans. Explica les campanyes militars per al domini de la penÃnsula. Descriu els principals efectes de la romanització, l'urbanisme, la vida al camp i a les ciutats, les comunicacions, i els jocs i esports; mostra els elements més significatius de la cultura, la història i l'art romans. Presenta els principals monuments romans d'arreu de Catalunya. El 5è reportatge fa referència a la civilització musulmana a la Catalunya medieval: manifestacions culturals, ciutats, economia, artesanat, comerç, tècniques agrÃcoles i productes de conreu. El 6è reportatge fa, mitjançant la representació del rei Jaume I dictant la Crònica, un repà s a la història de Catalunya al llarg del segle XIII: les conquestes de Mallorca i València; els equilibris de poder entre el monarca, els nobles i l'església; la importà ncia de les ciutats; l'impuls dels ordes mendicants (franciscans i dominics), la presència d'una classe social pobra... Tot plegat il·lustrat amb mostres d'arquitectura civil i religiosa, d'escultura, de pintura mural i d'orfebreria. Nota de contingut : secundà ria obligatòria; batxillerat; adults Prehistòria, antiguitat i edat mitjana [text imprès] / Moral Ajadó, Jordi; producció executiva; Ripoll, Xavier; Sala, Ramon; Font, Joan; Mayer, Marc; Joven, Isabel; Rull, Ramon . - Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació, 2005; edició en DVD; 1992; 1993; 1998; 2001; edici . - : Edició en format digital de 6 reportatges, amb durades de 16, 14, 13, 18, 19 i 25 minuts, distribuïts anys enrere en format VHS.
històric; material didàctic; reportatge
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : història de Catalunya arqueologia història de l'art prehistòria art prehistòric neolÃtic paleolÃtic vida quotidiana història antiga ibers colonització grega art clà ssic arts visuals cultura clà ssica monuments romanització Islam literatura catalana pintura corona catalano-aragonesa església estat feudalisme història literà ria institucions catalanes polÃtica religió societat Classificació : 9(46.71)(3) HIS Resum : Els reportatges d'aquesta col·lecció permeten als docents il·lustrar i reforçar les temà tiques tractades amb l'alumnat. El 1r reportatge acosta al coneixement de les formes de vida i de l'art del paleolÃtic, neolÃtic i edat de bronze. Grà cies a l'arqueologia s'han pogut estudiar restes humanes, hà bitats, eines i tombes que possibiliten estudiar, reconstruir i comprendre les formes de vida dels primers pobladors. El 2n reportatge exposa els orÃgens de la cultura ibèrica sota la influència grega i fenÃcia. En descriu l'economia, l'hà bitat, els déus i les creences, l'escriptura i l'art, aixà com la guerra i l'organització territorial en tribus. El 3r reportatge tracta de l'establiment de les colònies comercials gregues. Prenent com a model Empúries, mostra l'estructura de les ciutats, l'urbanisme, l'art, el comerç i les relacions amb els ibers. El 4t reportatge descriu el món ibèric, la influència dels colonitzadors grecs i l'arribada dels romans. Explica les campanyes militars per al domini de la penÃnsula. Descriu els principals efectes de la romanització, l'urbanisme, la vida al camp i a les ciutats, les comunicacions, i els jocs i esports; mostra els elements més significatius de la cultura, la història i l'art romans. Presenta els principals monuments romans d'arreu de Catalunya. El 5è reportatge fa referència a la civilització musulmana a la Catalunya medieval: manifestacions culturals, ciutats, economia, artesanat, comerç, tècniques agrÃcoles i productes de conreu. El 6è reportatge fa, mitjançant la representació del rei Jaume I dictant la Crònica, un repà s a la història de Catalunya al llarg del segle XIII: les conquestes de Mallorca i València; els equilibris de poder entre el monarca, els nobles i l'església; la importà ncia de les ciutats; l'impuls dels ordes mendicants (franciscans i dominics), la presència d'una classe social pobra... Tot plegat il·lustrat amb mostres d'arquitectura civil i religiosa, d'escultura, de pintura mural i d'orfebreria. Nota de contingut : secundà ria obligatòria; batxillerat; adults Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 8857 DVD Vídeo CRP Maresme II DVD Disponible El Born, un vincle amb el passat / Fortuny, Jordi; Pi, Marina; direcció; López, Pere; realització; Garcia Espuche, Albert; Albareda, Joaquim; assessorament històric
TÃtol : El Born, un vincle amb el passat Tipus de document : text imprès Autors : Fortuny, Jordi; Pi, Marina; direcció; López, Pere; realització; Garcia Espuche, Albert; Albareda, Joaquim; assessorament històric Editorial : Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució Data de publicació : 2004 ll. : 63 minuts Nota general : històric; informació; investigació; reportatge; divulgació Idioma : Català (cat) Paraules clau : història de Catalunya arqueologia Guerra de Successió Barcelona arqueologia urbana excavacions arqueològiques Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : Aquest documental està dedicat als esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona el setembre de 1714 i examina les restes arquitectòniques d'aquesta època trobades al subsòl del mercat del Born. El reportatge és el resultat del treball d'experts i compta amb la col·laboració del Museu d'Història de la Ciutat, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya. Mostra els últims descobriments d'historiadors i arqueòlegs, unes investigacions que resulten decisives per interpretar més bé el transcurs de la història moderna de Catalunya. Una maqueta virtual reprodueix tota la trama urbana de començaments del segle XVIII, carrer per carrer i edifici per edifici. AixÃ, mentre la veu en off narra com la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries va originar el conflicte bèl·lic que va portar a la derrota catalana de l'11 de setembre del 1714, les cà meres es passegen per la ciutat de començaments del segle XVIII. L'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche explica la importà ncia de les restes del Born i a partir de la maqueta recorda qui vivia en cada casa i alguns detalls de com era la quotidianitat d'aquell moment. No s'entén la importà ncia d'unes restes arqueològiques del segle XVIII sense situar-les en el context històric. Per això, el reportatge recull els fets més importants de l'època, des de la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries, Carles II l'Embruixat (1700) -que va originar el conflicte bèl·lic-, fins a l'Onze de Setembre (1714) i la construcció de la Ciutadella (1717). La guerra de Successió va enfrontar dos aspirants a la corona d'Espanya (Felip V i l'arxiduc Carles III) i dues concepcions de la polÃtica. Els regnes de la Corona d'Aragó es van decantar per l'Arxiduc perquè representava el constitucionalisme, el model polÃtic fonamentat en institucions representatives, enfront de l'absolutisme que encarnava Felip V, partidari de l'uniformisme i la centralització i contrari a qualsevol vestigi de representació polÃtica. En aquell conflicte també hi va haver motivacions econòmiques. Catalunya va optar per l'Arxiduc perquè els francesos, aliats de Felip V, eren competidors dels catalans i envaïen els mercats amb els seus productes. En canvi, Carles III obria les portes dels mercats d'Europa i Amèrica als catalans. El 1713, els tractats de pau entre els països en conflicte van posar el punt final a la guerra a Europa, però a Catalunya es va prolongar un any més perquè els catalans no van acceptar els pactes, que van representar la victòria absolutista als regnes hispà nics. Nota de contingut : secundà ria; adults El Born, un vincle amb el passat [text imprès] / Fortuny, Jordi; Pi, Marina; direcció; López, Pere; realització; Garcia Espuche, Albert; Albareda, Joaquim; assessorament històric . - Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució, 2004 . - : 63 minuts.
històric; informació; investigació; reportatge; divulgació
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : història de Catalunya arqueologia Guerra de Successió Barcelona arqueologia urbana excavacions arqueològiques Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : Aquest documental està dedicat als esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona el setembre de 1714 i examina les restes arquitectòniques d'aquesta època trobades al subsòl del mercat del Born. El reportatge és el resultat del treball d'experts i compta amb la col·laboració del Museu d'Història de la Ciutat, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya. Mostra els últims descobriments d'historiadors i arqueòlegs, unes investigacions que resulten decisives per interpretar més bé el transcurs de la història moderna de Catalunya. Una maqueta virtual reprodueix tota la trama urbana de començaments del segle XVIII, carrer per carrer i edifici per edifici. AixÃ, mentre la veu en off narra com la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries va originar el conflicte bèl·lic que va portar a la derrota catalana de l'11 de setembre del 1714, les cà meres es passegen per la ciutat de començaments del segle XVIII. L'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche explica la importà ncia de les restes del Born i a partir de la maqueta recorda qui vivia en cada casa i alguns detalls de com era la quotidianitat d'aquell moment. No s'entén la importà ncia d'unes restes arqueològiques del segle XVIII sense situar-les en el context històric. Per això, el reportatge recull els fets més importants de l'època, des de la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries, Carles II l'Embruixat (1700) -que va originar el conflicte bèl·lic-, fins a l'Onze de Setembre (1714) i la construcció de la Ciutadella (1717). La guerra de Successió va enfrontar dos aspirants a la corona d'Espanya (Felip V i l'arxiduc Carles III) i dues concepcions de la polÃtica. Els regnes de la Corona d'Aragó es van decantar per l'Arxiduc perquè representava el constitucionalisme, el model polÃtic fonamentat en institucions representatives, enfront de l'absolutisme que encarnava Felip V, partidari de l'uniformisme i la centralització i contrari a qualsevol vestigi de representació polÃtica. En aquell conflicte també hi va haver motivacions econòmiques. Catalunya va optar per l'Arxiduc perquè els francesos, aliats de Felip V, eren competidors dels catalans i envaïen els mercats amb els seus productes. En canvi, Carles III obria les portes dels mercats d'Europa i Amèrica als catalans. El 1713, els tractats de pau entre els països en conflicte van posar el punt final a la guerra a Europa, però a Catalunya es va prolongar un any més perquè els catalans no van acceptar els pactes, que van representar la victòria absolutista als regnes hispà nics. Nota de contingut : secundà ria; adults Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 8223 DVD Vídeo CRP Maresme II DVD Disponible Jornades CientÃfiques d'Ensenyament Secundari de Badalona. X Jornades / Comissió Organitzadora de les Jornades CientÃfiques
TÃtol : Jornades CientÃfiques d'Ensenyament Secundari de Badalona. X Jornades Tipus de document : text imprès Autors : Comissió Organitzadora de les Jornades CientÃfiques Editorial : Ajuntament de Badalona; CRP Ciutat de Badalona Data de publicació : 1996 ll. : Llibre de 116 fulls, en format din-A5 vertical, inclou grà fics i dibuixos. Nota general : didàctic; educatiu; investigació Idioma : Català (cat) Paraules clau : ciència aliments arqueologia astronomia biologia demografia disseny curricular ètica fÃsica geografia història contemporà nia medi ambient secundà ria tecnologia zoologia anatomia arqueologia urbana biologia cel·lular ciències cromosomes ecologia emigració fecundació artificial fisiologia formació permanent història incendis paper planetes productes lactis radioactivitat secundà ria obligatòria secundà ria post-obligatòria seguretat sistema sanguini sistema solar vertebrats Classificació : 5 Resum : Les Jornades CientÃfiques d'Ensenyament Secundari de Badalona van iniciar-se durant el curs 1986-1987, quan el professorat dels seminaris de Ciències Naturals i de FÃsica i QuÃmica de l'Institut "La Llauna" va plantejar-se fer unes jornades on l'alumnat dugués a terme una tasca de recerca que pogués realitzar-se seguint el procés de la metodologia cientÃfica. Els treballs de recerca són seguits de prop per un professor o professora i tenen per objectiu fonamental que siguin els mateixos alumnes els principlas responsables de les activitats que s'han de dur a terme, des de la fase inicial de l'elecció del tema, el plantejament d'objectius i la hipòtesi de treball, la tria de materials, i metodologia a seguir, fins a les conclusions que haurà d'exposar davant d'un auditori. Des de la segona edició han anat organitzant aquestes Jornades diverses institucions reunides en Comissió com són l'Ajuntament de Badalona, el CRP de Badalona i els Centres de Secundà ria de la ciutat. També hi col·labora la CIRIT pel que fa a la publicació dels resums dels treballs. Actualment s'ha ampliat l'à mbit d'estudi de les reques i abracen no sols l'à rea de les ciències experimentals o naturals, sinó qualsevol à rea en què es pugui aplicar la metodologia cientÃfica com poden ser la història, la geografia o les llengües. Nota de contingut : ensenyants; secundà ria Jornades CientÃfiques d'Ensenyament Secundari de Badalona. X Jornades [text imprès] / Comissió Organitzadora de les Jornades CientÃfiques . - Ajuntament de Badalona; CRP Ciutat de Badalona, 1996 . - : Llibre de 116 fulls, en format din-A5 vertical, inclou grà fics i dibuixos.
didàctic; educatiu; investigació
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : ciència aliments arqueologia astronomia biologia demografia disseny curricular ètica fÃsica geografia història contemporà nia medi ambient secundà ria tecnologia zoologia anatomia arqueologia urbana biologia cel·lular ciències cromosomes ecologia emigració fecundació artificial fisiologia formació permanent història incendis paper planetes productes lactis radioactivitat secundà ria obligatòria secundà ria post-obligatòria seguretat sistema sanguini sistema solar vertebrats Classificació : 5 Resum : Les Jornades CientÃfiques d'Ensenyament Secundari de Badalona van iniciar-se durant el curs 1986-1987, quan el professorat dels seminaris de Ciències Naturals i de FÃsica i QuÃmica de l'Institut "La Llauna" va plantejar-se fer unes jornades on l'alumnat dugués a terme una tasca de recerca que pogués realitzar-se seguint el procés de la metodologia cientÃfica. Els treballs de recerca són seguits de prop per un professor o professora i tenen per objectiu fonamental que siguin els mateixos alumnes els principlas responsables de les activitats que s'han de dur a terme, des de la fase inicial de l'elecció del tema, el plantejament d'objectius i la hipòtesi de treball, la tria de materials, i metodologia a seguir, fins a les conclusions que haurà d'exposar davant d'un auditori. Des de la segona edició han anat organitzant aquestes Jornades diverses institucions reunides en Comissió com són l'Ajuntament de Badalona, el CRP de Badalona i els Centres de Secundà ria de la ciutat. També hi col·labora la CIRIT pel que fa a la publicació dels resums dels treballs. Actualment s'ha ampliat l'à mbit d'estudi de les reques i abracen no sols l'à rea de les ciències experimentals o naturals, sinó qualsevol à rea en què es pugui aplicar la metodologia cientÃfica com poden ser la història, la geografia o les llengües. Nota de contingut : ensenyants; secundà ria Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 2179 Llibre CRP Maresme II Biblioteca Disponible Laietania. El poblament ibèric dispers al Maresme central: l'exemple de Can Bada (Mataró), i el procés de romanització des de l'inici de la colonització agrÃcola fins al naixement d'Iluro / Diversos autors
TÃtol : Laietania. El poblament ibèric dispers al Maresme central: l'exemple de Can Bada (Mataró), i el procés de romanització des de l'inici de la colonització agrÃcola fins al naixement d'Iluro Tipus de document : text imprès Autors : Diversos autors Editorial : Museu comarcal del Maresme; Mataró Data de publicació : 1994 ll. : Va de la pà gina 89 a la 129. Conté un tall estratigrà fic del jaciment de Can Bada, plà nols, siluetes de la cerà mica trobada, és en blanc i negre. Nota general : consulta; divulgació; històric Idioma : Català (cat) Paraules clau : catalunya geografia història argentona arqueologia arqueologia urbana art clà ssic edat antiga excavacions arqueològiques història local maresme mataró objectes arqueològics romanització Classificació : 9(46.71) Resum : El Poblament Ibèric dispers al Maresme Central i el procés de romanització des de l'inici de la colonització agrÃcola fins al naixement d'Iluro. Aporta com a bibliografia una quarentena d'obres. Nota de contingut : secundà ria; università ria Laietania. El poblament ibèric dispers al Maresme central: l'exemple de Can Bada (Mataró), i el procés de romanització des de l'inici de la colonització agrÃcola fins al naixement d'Iluro [text imprès] / Diversos autors . - Museu comarcal del Maresme; Mataró, 1994 . - : Va de la pà gina 89 a la 129. Conté un tall estratigrà fic del jaciment de Can Bada, plà nols, siluetes de la cerà mica trobada, és en blanc i negre.
consulta; divulgació; històric
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : catalunya geografia història argentona arqueologia arqueologia urbana art clà ssic edat antiga excavacions arqueològiques història local maresme mataró objectes arqueològics romanització Classificació : 9(46.71) Resum : El Poblament Ibèric dispers al Maresme Central i el procés de romanització des de l'inici de la colonització agrÃcola fins al naixement d'Iluro. Aporta com a bibliografia una quarentena d'obres. Nota de contingut : secundà ria; università ria Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 1130 Llibre CRP Maresme II Biblioteca Disponible PermalinkTorre Llauder. Mataró. Vil·la romana / Prevosti Monclús, Marta; Clariana Roig, Joan-Francesc; Vidal, Antonio; fotografies; Clariana Roig, Joan-Francesc; fotografies; Manent, Ramon; fotografies; Navarro, Francesc; fotografies; Ariza, Julio; reconstitucions
PermalinkPermalinkAllò que mou les coses. Quaderns d'argonauta 3 / Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines
PermalinkPermalink