MEDIATECA DEL CENTRE DE RECURSOS PEDAGÃ’GICS DE L'ALT MARESME
La biblioteca del nostre CRP us permet les cerques de recursos i veure la disponibilitat dels materials.
Trobareu bibliografia especialitzada en educació, maletes pedagògiques, maquinari, jocs i revistes educatives, cinema acompanyat de guies didà ctiques...
Tot el material que posem al vostre abast.
Sigueu benvinguts i benvingudes
Informació de la classificació
9(4) Obres de la biblioteca amb la classificació 9(46)"19" MEM (7)
Refinar la cercaCuba, sempre fidelÃssima / Genovès, M. Dolors; direcció, guió i investigació; Montserrat, LluÃs; realització; Perraut, Gisela; producció: Bailac, Montserrat; documentació
TÃtol : Cuba, sempre fidelÃssima Tipus de document : text imprès Autors : Genovès, M. Dolors; direcció, guió i investigació; Montserrat, LluÃs; realització; Perraut, Gisela; producció: Bailac, Montserrat; documentació Editorial : Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució Data de publicació : 2004 ll. : 120 minuts Nota general : històric; informació; investigació; reportatge; divulgació Idioma : Català (cat) Paraules clau : història de Catalunya Cuba colonització americana història d'Amèrica història d'Espanya imperi espanyol indústries història econòmica història polÃtica descolonització Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : El documental recull les relacions hispanocubanes durant el segle XIX, a través de personatges catalans que van triomfar en el món dels negocis i la polÃtica. Narra els intercanvis econòmics que es van establir entre Cuba i Espanya. Explica, en dos capÃtols, l'ascens i la consolidació del grup d'empresaris que van aconseguir dominar la colònia espanyola. La primera part se centra en l'explotació econòmica de l'illa que van portar a terme destacats comerciants catalans. En poc temps, tots ells van crear negocis amb els quals van acabar creant un gran imperi a banda i banda de l'Atlà ntic. La història personal d'uns homes que un dia es van fer a la mar des del litoral català és també la història de les avinences i desavinences entre una metròpoli i una colònia que el 1820 és encara "la siempre fiel" i el 1898, després de tres guerres, aconsegueix posar fi a 400 anys de domini espanyol. A l'equador del segle, Antonio López haurà acumulat, a Santiago de Cuba, suficient capital per traslladar-se a Barcelona i crear les bases de l'imperi navilier, financer i immobiliari més important del segle. Josep Baró i Blanxart serà un dels més importants comerciants vinculats al món del sucre i les melasses residuals. Julián Zulueta serà el més important productor individual de sucre de Cuba. Panxo Martà diversificarà el negoci de la peixateria fins a acumular una de les fortunes més grans d'Espanya. El tabac de Jaume Partagà s serà reconegut en el cercles més elitistes d'Europa i Amèrica i Salvador Samà construirà el primer dic flotant del port de l'Havana. Tots ells han fet les amèriques i han format, per llaços familiars i comercials, un lobby poderós a l'illa. Casos a part són Facund Bacardà Massó, propietari d'una merceria, que exemplifica les dificultats de molts emigrants per fer-se una posició estable a la colònia. A mitjans de segle, Bacardà no ha aconseguit encara fer les amèriques. I Antoni M. Claret, arquebisbe de Cuba (1851-1856), que, amb l'objectiu de casar tothom, aconseguirà posar en peu de guerra autoritats, propietaris d'esclaus i clergues. Al segon capÃtol s'explica com aquests mateixos empresaris van aconseguir controlar polÃticament l'illa i aturar les iniciatives de reforma que pretenien imposar-se des de la penÃnsula. El grup dels comerciants peninsulars, a més de ser empresaris moderns, cosmopolites i multimilionaris, controlaran la polÃtica de l'illa i defensaran fins al final el manteniment d'una Cuba espanyola i esclavista. Els vasos comunicants entre Cuba, Madrid i Barcelona funcionaran plenament, alhora que comença el transvasament de capital cap a llocs més segurs. Molts dels protagonistes d'aquest grup de poder seran ennoblits per la monarquia espanyola en agraïment als serveis prestats. Facund Bacardà començarà a destil·lar rom i a popularitzar el segell del rat-penat. Però seran els seus fills, la primera generació nascuda a Santiago, els qui consolidaran internacionalment l'empresa d'aiguardents i donaran suport als independentistes cubans. Nota de contingut : secundà ria; adults Cuba, sempre fidelÃssima [text imprès] / Genovès, M. Dolors; direcció, guió i investigació; Montserrat, LluÃs; realització; Perraut, Gisela; producció: Bailac, Montserrat; documentació . - Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució, 2004 . - : 120 minuts.
històric; informació; investigació; reportatge; divulgació
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : història de Catalunya Cuba colonització americana història d'Amèrica història d'Espanya imperi espanyol indústries història econòmica història polÃtica descolonització Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : El documental recull les relacions hispanocubanes durant el segle XIX, a través de personatges catalans que van triomfar en el món dels negocis i la polÃtica. Narra els intercanvis econòmics que es van establir entre Cuba i Espanya. Explica, en dos capÃtols, l'ascens i la consolidació del grup d'empresaris que van aconseguir dominar la colònia espanyola. La primera part se centra en l'explotació econòmica de l'illa que van portar a terme destacats comerciants catalans. En poc temps, tots ells van crear negocis amb els quals van acabar creant un gran imperi a banda i banda de l'Atlà ntic. La història personal d'uns homes que un dia es van fer a la mar des del litoral català és també la història de les avinences i desavinences entre una metròpoli i una colònia que el 1820 és encara "la siempre fiel" i el 1898, després de tres guerres, aconsegueix posar fi a 400 anys de domini espanyol. A l'equador del segle, Antonio López haurà acumulat, a Santiago de Cuba, suficient capital per traslladar-se a Barcelona i crear les bases de l'imperi navilier, financer i immobiliari més important del segle. Josep Baró i Blanxart serà un dels més importants comerciants vinculats al món del sucre i les melasses residuals. Julián Zulueta serà el més important productor individual de sucre de Cuba. Panxo Martà diversificarà el negoci de la peixateria fins a acumular una de les fortunes més grans d'Espanya. El tabac de Jaume Partagà s serà reconegut en el cercles més elitistes d'Europa i Amèrica i Salvador Samà construirà el primer dic flotant del port de l'Havana. Tots ells han fet les amèriques i han format, per llaços familiars i comercials, un lobby poderós a l'illa. Casos a part són Facund Bacardà Massó, propietari d'una merceria, que exemplifica les dificultats de molts emigrants per fer-se una posició estable a la colònia. A mitjans de segle, Bacardà no ha aconseguit encara fer les amèriques. I Antoni M. Claret, arquebisbe de Cuba (1851-1856), que, amb l'objectiu de casar tothom, aconseguirà posar en peu de guerra autoritats, propietaris d'esclaus i clergues. Al segon capÃtol s'explica com aquests mateixos empresaris van aconseguir controlar polÃticament l'illa i aturar les iniciatives de reforma que pretenien imposar-se des de la penÃnsula. El grup dels comerciants peninsulars, a més de ser empresaris moderns, cosmopolites i multimilionaris, controlaran la polÃtica de l'illa i defensaran fins al final el manteniment d'una Cuba espanyola i esclavista. Els vasos comunicants entre Cuba, Madrid i Barcelona funcionaran plenament, alhora que comença el transvasament de capital cap a llocs més segurs. Molts dels protagonistes d'aquest grup de poder seran ennoblits per la monarquia espanyola en agraïment als serveis prestats. Facund Bacardà començarà a destil·lar rom i a popularitzar el segell del rat-penat. Però seran els seus fills, la primera generació nascuda a Santiago, els qui consolidaran internacionalment l'empresa d'aiguardents i donaran suport als independentistes cubans. Nota de contingut : secundà ria; adults Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 8224 DVD Vídeo CRP Maresme II DVD Disponible
TÃtol : El Born, un vincle amb el passat Tipus de document : text imprès Autors : Fortuny, Jordi; Pi, Marina; direcció; López, Pere; realització; Garcia Espuche, Albert; Albareda, Joaquim; assessorament històric Editorial : Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució Data de publicació : 2004 ll. : 63 minuts Nota general : històric; informació; investigació; reportatge; divulgació Idioma : Català (cat) Paraules clau : història de Catalunya arqueologia Guerra de Successió Barcelona arqueologia urbana excavacions arqueològiques Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : Aquest documental està dedicat als esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona el setembre de 1714 i examina les restes arquitectòniques d'aquesta època trobades al subsòl del mercat del Born. El reportatge és el resultat del treball d'experts i compta amb la col·laboració del Museu d'Història de la Ciutat, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya. Mostra els últims descobriments d'historiadors i arqueòlegs, unes investigacions que resulten decisives per interpretar més bé el transcurs de la història moderna de Catalunya. Una maqueta virtual reprodueix tota la trama urbana de començaments del segle XVIII, carrer per carrer i edifici per edifici. AixÃ, mentre la veu en off narra com la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries va originar el conflicte bèl·lic que va portar a la derrota catalana de l'11 de setembre del 1714, les cà meres es passegen per la ciutat de començaments del segle XVIII. L'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche explica la importà ncia de les restes del Born i a partir de la maqueta recorda qui vivia en cada casa i alguns detalls de com era la quotidianitat d'aquell moment. No s'entén la importà ncia d'unes restes arqueològiques del segle XVIII sense situar-les en el context històric. Per això, el reportatge recull els fets més importants de l'època, des de la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries, Carles II l'Embruixat (1700) -que va originar el conflicte bèl·lic-, fins a l'Onze de Setembre (1714) i la construcció de la Ciutadella (1717). La guerra de Successió va enfrontar dos aspirants a la corona d'Espanya (Felip V i l'arxiduc Carles III) i dues concepcions de la polÃtica. Els regnes de la Corona d'Aragó es van decantar per l'Arxiduc perquè representava el constitucionalisme, el model polÃtic fonamentat en institucions representatives, enfront de l'absolutisme que encarnava Felip V, partidari de l'uniformisme i la centralització i contrari a qualsevol vestigi de representació polÃtica. En aquell conflicte també hi va haver motivacions econòmiques. Catalunya va optar per l'Arxiduc perquè els francesos, aliats de Felip V, eren competidors dels catalans i envaïen els mercats amb els seus productes. En canvi, Carles III obria les portes dels mercats d'Europa i Amèrica als catalans. El 1713, els tractats de pau entre els països en conflicte van posar el punt final a la guerra a Europa, però a Catalunya es va prolongar un any més perquè els catalans no van acceptar els pactes, que van representar la victòria absolutista als regnes hispà nics. Nota de contingut : secundà ria; adults El Born, un vincle amb el passat [text imprès] / Fortuny, Jordi; Pi, Marina; direcció; López, Pere; realització; Garcia Espuche, Albert; Albareda, Joaquim; assessorament històric . - Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució, 2004 . - : 63 minuts.
històric; informació; investigació; reportatge; divulgació
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : història de Catalunya arqueologia Guerra de Successió Barcelona arqueologia urbana excavacions arqueològiques Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : Aquest documental està dedicat als esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona el setembre de 1714 i examina les restes arquitectòniques d'aquesta època trobades al subsòl del mercat del Born. El reportatge és el resultat del treball d'experts i compta amb la col·laboració del Museu d'Història de la Ciutat, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya. Mostra els últims descobriments d'historiadors i arqueòlegs, unes investigacions que resulten decisives per interpretar més bé el transcurs de la història moderna de Catalunya. Una maqueta virtual reprodueix tota la trama urbana de començaments del segle XVIII, carrer per carrer i edifici per edifici. AixÃ, mentre la veu en off narra com la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries va originar el conflicte bèl·lic que va portar a la derrota catalana de l'11 de setembre del 1714, les cà meres es passegen per la ciutat de començaments del segle XVIII. L'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche explica la importà ncia de les restes del Born i a partir de la maqueta recorda qui vivia en cada casa i alguns detalls de com era la quotidianitat d'aquell moment. No s'entén la importà ncia d'unes restes arqueològiques del segle XVIII sense situar-les en el context històric. Per això, el reportatge recull els fets més importants de l'època, des de la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries, Carles II l'Embruixat (1700) -que va originar el conflicte bèl·lic-, fins a l'Onze de Setembre (1714) i la construcció de la Ciutadella (1717). La guerra de Successió va enfrontar dos aspirants a la corona d'Espanya (Felip V i l'arxiduc Carles III) i dues concepcions de la polÃtica. Els regnes de la Corona d'Aragó es van decantar per l'Arxiduc perquè representava el constitucionalisme, el model polÃtic fonamentat en institucions representatives, enfront de l'absolutisme que encarnava Felip V, partidari de l'uniformisme i la centralització i contrari a qualsevol vestigi de representació polÃtica. En aquell conflicte també hi va haver motivacions econòmiques. Catalunya va optar per l'Arxiduc perquè els francesos, aliats de Felip V, eren competidors dels catalans i envaïen els mercats amb els seus productes. En canvi, Carles III obria les portes dels mercats d'Europa i Amèrica als catalans. El 1713, els tractats de pau entre els països en conflicte van posar el punt final a la guerra a Europa, però a Catalunya es va prolongar un any més perquè els catalans no van acceptar els pactes, que van representar la victòria absolutista als regnes hispà nics. Nota de contingut : secundà ria; adults Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 8223 DVD Vídeo CRP Maresme II DVD Disponible
TÃtol : El comboi dels 927 Tipus de document : text imprès Autors : Armengou, Montse; Belis, Ricard; realització; Tarrés, Muntsa; Ribas, Meritxell; producció; Bailac, Montserrat; documentació; Ojeda, Walter; imatge; Tubella, Maria Josep; muntatge; Toran, Rosa; Ros Agudo, Manuel; Léger, Alain; historiadors consultats Editorial : Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució Data de publicació : 2004 ll. : 65 minuts Nota general : històric; informació; investigació; reportatge; divulgació Idioma : Català (cat) Paraules clau : perjudicats per la guerra franquisme història d'Espanya postguerra presons totalitarisme guerra mundial exili nazisme genocidi delictes Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : La història comença amb el gran exili cap a França, un cop acaba la Guerra Civil. Les autoritats franceses distribueixen els exiliats en camps de concentració i un contingent important va a parar a Angulema. Un cop allà , els exiliats comencen a moure's per aconseguir reunir les famÃlies i, en la mesura de les possibilitats, normalitzar la seva situació amb l'autosuficiència econòmica. Aquesta situació es manté fins l'agost del 1940, quan soldats i policies francesos prenen 927 persones i, amb explicacions confuses, les fan entrar en un tren de transport de bestiar. El reportatge recorda les condicions inhumanes en què aquell tren va marxar d'Angulema sense que els seus viatgers -famÃlies senceres-, considerats apà trides pel règim franquista i pels nazis, sabessin quin era el seu destÃ. La por de tornar a Espanya es va veure augmentada quan al cap de quatre dies i quatre nits van entrar al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, encara en construcció. Allà els soldats de les SS divideixen el grup i reclouen 430 homes i joves que consideren aptes per al treball. Moltes d'aquestes persones no surten amb vida del camp. Tot i això, mentre hi són, treballen a la pedrera i, alguns, formen un grup de resistents que, entre d'altres activitats, col·laboren amb el fotògraf Francesc Boix a treure de Mauthausen els negatius que van il·lustrar les malvestats dels nazis en el judici de Nuremberg. Quan el camp va ser alliberat per les tropes aliades, només 73 republicans d'aquells 430 refugiats van sortir vius de la barbà rie. Pel que fa als deportats rebutjats per les SS -dones i criatures, fonamentalment-, tots deambulen en tren fins que, al setembre, tornen a Angulema i, posteriorment, emprenen un nou viatge que, via Hendaia i Irun, els du a les mans de la policia franquista. La sort d'aquest segon grup de deportats és diversa i va des del retorn a una certa quotidianitat supervisada pel control policial fins a una nova estada en recintes penitenciaris. Els documents oficials i les versions dels testimonis que recull el reportatge assenyalen Ramón Serrano Súñer, cunyat i ministre d'Afers Exteriors de Franco, com a principal responsable de la mort de la població civil espanyola als camps d'extermini. La descripció del periple europeu dels deportats d'Angulema, es combina amb el recordatori de fets significatius que s'esdevenien de manera simultà nia. Els autors del reportatge han treballat amb arxius de la censura, del camp de concentració alemany i de països com ara França, tot i que la font informativa més important la constitueixen les persones amb qui han parlat, persones que van sobreviure al periple del tren de bestiar, a l'estada a Mauthausen, al retorn a Angulema o al retorn a l'Espanya franquista. Nota de contingut : secundà ria; adults El comboi dels 927 [text imprès] / Armengou, Montse; Belis, Ricard; realització; Tarrés, Muntsa; Ribas, Meritxell; producció; Bailac, Montserrat; documentació; Ojeda, Walter; imatge; Tubella, Maria Josep; muntatge; Toran, Rosa; Ros Agudo, Manuel; Léger, Alain; historiadors consultats . - Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució, 2004 . - : 65 minuts.
històric; informació; investigació; reportatge; divulgació
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : perjudicats per la guerra franquisme història d'Espanya postguerra presons totalitarisme guerra mundial exili nazisme genocidi delictes Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : La història comença amb el gran exili cap a França, un cop acaba la Guerra Civil. Les autoritats franceses distribueixen els exiliats en camps de concentració i un contingent important va a parar a Angulema. Un cop allà , els exiliats comencen a moure's per aconseguir reunir les famÃlies i, en la mesura de les possibilitats, normalitzar la seva situació amb l'autosuficiència econòmica. Aquesta situació es manté fins l'agost del 1940, quan soldats i policies francesos prenen 927 persones i, amb explicacions confuses, les fan entrar en un tren de transport de bestiar. El reportatge recorda les condicions inhumanes en què aquell tren va marxar d'Angulema sense que els seus viatgers -famÃlies senceres-, considerats apà trides pel règim franquista i pels nazis, sabessin quin era el seu destÃ. La por de tornar a Espanya es va veure augmentada quan al cap de quatre dies i quatre nits van entrar al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, encara en construcció. Allà els soldats de les SS divideixen el grup i reclouen 430 homes i joves que consideren aptes per al treball. Moltes d'aquestes persones no surten amb vida del camp. Tot i això, mentre hi són, treballen a la pedrera i, alguns, formen un grup de resistents que, entre d'altres activitats, col·laboren amb el fotògraf Francesc Boix a treure de Mauthausen els negatius que van il·lustrar les malvestats dels nazis en el judici de Nuremberg. Quan el camp va ser alliberat per les tropes aliades, només 73 republicans d'aquells 430 refugiats van sortir vius de la barbà rie. Pel que fa als deportats rebutjats per les SS -dones i criatures, fonamentalment-, tots deambulen en tren fins que, al setembre, tornen a Angulema i, posteriorment, emprenen un nou viatge que, via Hendaia i Irun, els du a les mans de la policia franquista. La sort d'aquest segon grup de deportats és diversa i va des del retorn a una certa quotidianitat supervisada pel control policial fins a una nova estada en recintes penitenciaris. Els documents oficials i les versions dels testimonis que recull el reportatge assenyalen Ramón Serrano Súñer, cunyat i ministre d'Afers Exteriors de Franco, com a principal responsable de la mort de la població civil espanyola als camps d'extermini. La descripció del periple europeu dels deportats d'Angulema, es combina amb el recordatori de fets significatius que s'esdevenien de manera simultà nia. Els autors del reportatge han treballat amb arxius de la censura, del camp de concentració alemany i de països com ara França, tot i que la font informativa més important la constitueixen les persones amb qui han parlat, persones que van sobreviure al periple del tren de bestiar, a l'estada a Mauthausen, al retorn a Angulema o al retorn a l'Espanya franquista. Nota de contingut : secundà ria; adults Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 8219 DVD Vídeo CRP Maresme II DVD Disponible
TÃtol : Els nens perduts del franquisme. 1a part Tipus de document : text imprès Autors : Armengou, Montse; Belis, Ricard; Vinyes, Ricard; assessorament històric; Tarrés, Muntsa; producció; Serra, Maribel; documentació; Pigrau, Mireia; recerca; Ojeda, Walter; imatge; Tubella, Maria Josep; muntatge Editorial : Enciclopèdia Catalana; Televisió de Catalunya Data de publicació : 2003 ll. : Dura 57 minuts. El reportatge va comportar gairebé un any d'investigació, contactes amb un centenar de persones, 30 entrevistes i recerques en arxius espanyols i de l'estranger Nota general : divulgació; històric; investigació; reportatge Idioma : Català (cat) Paraules clau : infà ncia dones guerra civil perjudicats per la guerra franquisme història d'Espanya postguerra presons problemes socials sociologia famÃlia dictadura totalitarisme Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : El reportatge se centra en un dels aspectes més foscos de la història recent d'Espanya: els nens de les famÃlies republicanes com a vÃctimes innocents de la repressió franquista. Explica com els primers anys de la repressió incideixen amb molta virulència en l'univers femenÃ. Milers de dones, embarassades o amb nens petits, són tancades a la presó, en unes condicions infrahumanes. La desnutrició i les malalties van ser una de les principals causes de les morts de molts d'aquests menors i de les seves mares, torturades i maltractades en la majoria de casos només perquè eren mares, dones i filles de republicans. Algunes són afusellades amb la incògnita de què serà dels seus fills. El patiment de les mares s'aguditza quan els nens compleixen tres anys i han de sortir de la presó. Si no tenen famÃlia a qui enviar les criatures, l'estat els ingressa a col·legis religiosos o hospicis d'Auxilio Social. No és només la separació fÃsica, sinó el treball de mentalització que es feia en aquests centres per posar-los contra les idees dels seus pares. Aquest primer capÃtol presenta el testimoni principal de cinc dones que relaten les experiències del seu empresonament. Relaten la mort dels seus marits i de les seves filles, sovint emocionades però amb una enteresa admirable. L'estructura del reportatge contrasta el testimoni de les dones i la versió oficial de la dictadura franquista, promocionada a través del seus noticiaris, a la rà dio i a la premsa. En el rerafons de tot això hi havia un personatge del règim que argumentava 'cientÃficament' per què els nens havien de ser separats dels seus pares. Es tracta del psiquiatre Antonio Vallejo-Nágera; la seva formació alimentava la idea que l'única solució per als fills dels 'rojos' era separar-los dels seus pares. Nota de contingut : secundà ria; adults Els nens perduts del franquisme. 1a part [text imprès] / Armengou, Montse; Belis, Ricard; Vinyes, Ricard; assessorament històric; Tarrés, Muntsa; producció; Serra, Maribel; documentació; Pigrau, Mireia; recerca; Ojeda, Walter; imatge; Tubella, Maria Josep; muntatge . - Enciclopèdia Catalana; Televisió de Catalunya, 2003 . - : Dura 57 minuts. El reportatge va comportar gairebé un any d'investigació, contactes amb un centenar de persones, 30 entrevistes i recerques en arxius espanyols i de l'estranger.
divulgació; històric; investigació; reportatge
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : infà ncia dones guerra civil perjudicats per la guerra franquisme història d'Espanya postguerra presons problemes socials sociologia famÃlia dictadura totalitarisme Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : El reportatge se centra en un dels aspectes més foscos de la història recent d'Espanya: els nens de les famÃlies republicanes com a vÃctimes innocents de la repressió franquista. Explica com els primers anys de la repressió incideixen amb molta virulència en l'univers femenÃ. Milers de dones, embarassades o amb nens petits, són tancades a la presó, en unes condicions infrahumanes. La desnutrició i les malalties van ser una de les principals causes de les morts de molts d'aquests menors i de les seves mares, torturades i maltractades en la majoria de casos només perquè eren mares, dones i filles de republicans. Algunes són afusellades amb la incògnita de què serà dels seus fills. El patiment de les mares s'aguditza quan els nens compleixen tres anys i han de sortir de la presó. Si no tenen famÃlia a qui enviar les criatures, l'estat els ingressa a col·legis religiosos o hospicis d'Auxilio Social. No és només la separació fÃsica, sinó el treball de mentalització que es feia en aquests centres per posar-los contra les idees dels seus pares. Aquest primer capÃtol presenta el testimoni principal de cinc dones que relaten les experiències del seu empresonament. Relaten la mort dels seus marits i de les seves filles, sovint emocionades però amb una enteresa admirable. L'estructura del reportatge contrasta el testimoni de les dones i la versió oficial de la dictadura franquista, promocionada a través del seus noticiaris, a la rà dio i a la premsa. En el rerafons de tot això hi havia un personatge del règim que argumentava 'cientÃficament' per què els nens havien de ser separats dels seus pares. Es tracta del psiquiatre Antonio Vallejo-Nágera; la seva formació alimentava la idea que l'única solució per als fills dels 'rojos' era separar-los dels seus pares. Nota de contingut : secundà ria; adults Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 8217 DVD Vídeo CRP Maresme II DVD Disponible
TÃtol : Els nens perduts del franquisme. 2a part Tipus de document : text imprès Autors : Armengou, Montse; Belis, Ricard; Vinyes, Ricard; assessorament històric; Tarrés, Muntsa; producció; Serra, Maribel; documentació; Pigrau, Mireia; recerca; Ojeda, Walter; imatge; Tubella, Maria Josep; muntatge Editorial : Enciclopèdia Catalana; Televisió de Catalunya Data de publicació : 2003 ll. : Té una durada aproximada de 50 minuts. Sistema dvd. Nota general : històric; informació; investigació; crònica; polític; divulgació Idioma : Català (cat) Paraules clau : infà ncia dones guerra civil perjudicats per la guerra franquisme història d'Espanya postguerra presons problemes socials famÃlia dictadura Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : Els primers anys de la repressió franquista incideixen amb molta virulència en l'univers femenÃ. Milers de dones, embarassades o amb nens petits, són tancades a la presó en unes condicions infrahumanes. Els nens moren de fam o per malalties. Moltes mares són afusellades amb la incògnita de saber què se'n farà dels seus fills. El patiment de les mares s'aguditza quan els nens compleixen tres anys i han de sortir de la presó. Si no tenen famÃlia a qui enviar les criatures, l'Estat les ingressa en col·legis religiosos o hospicis de l'Auxilio Social. El pitjor no és només la separació fÃsica, sinó el treball d'alienació que es feia amb els nens que anaven a raure en aquests centres, per tal de posar-los en contra de les idees dels seus pares. Nota de contingut : primà ria; secundà ria obligatòria; universitaris; ensenyants Els nens perduts del franquisme. 2a part [text imprès] / Armengou, Montse; Belis, Ricard; Vinyes, Ricard; assessorament històric; Tarrés, Muntsa; producció; Serra, Maribel; documentació; Pigrau, Mireia; recerca; Ojeda, Walter; imatge; Tubella, Maria Josep; muntatge . - Enciclopèdia Catalana; Televisió de Catalunya, 2003 . - : Té una durada aproximada de 50 minuts. Sistema dvd.
històric; informació; investigació; crònica; polític; divulgació
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : infà ncia dones guerra civil perjudicats per la guerra franquisme història d'Espanya postguerra presons problemes socials famÃlia dictadura Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : Els primers anys de la repressió franquista incideixen amb molta virulència en l'univers femenÃ. Milers de dones, embarassades o amb nens petits, són tancades a la presó en unes condicions infrahumanes. Els nens moren de fam o per malalties. Moltes mares són afusellades amb la incògnita de saber què se'n farà dels seus fills. El patiment de les mares s'aguditza quan els nens compleixen tres anys i han de sortir de la presó. Si no tenen famÃlia a qui enviar les criatures, l'Estat les ingressa en col·legis religiosos o hospicis de l'Auxilio Social. El pitjor no és només la separació fÃsica, sinó el treball d'alienació que es feia amb els nens que anaven a raure en aquests centres, per tal de posar-los en contra de les idees dels seus pares. Nota de contingut : primà ria; secundà ria obligatòria; universitaris; ensenyants Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 8218 DVD Vídeo CRP Maresme II DVD Disponible PermalinkPermalink
