TÃtol : |
El Born, un vincle amb el passat |
Tipus de document : |
text imprès |
Autors : |
Fortuny, Jordi; Pi, Marina; direcció; López, Pere; realització; Garcia Espuche, Albert; Albareda, Joaquim; assessorament històric |
Editorial : |
Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució |
Data de publicació : |
2004 |
ll. : |
63 minuts |
Nota general : |
històric; informació; investigació; reportatge; divulgació |
Idioma : |
Català (cat) |
Paraules clau : |
història de Catalunya arqueologia Guerra de Successió Barcelona arqueologia urbana excavacions arqueològiques |
Classificació : |
9(46)"19" MEM |
Resum : |
Aquest documental està dedicat als esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona el setembre de 1714 i examina les restes arquitectòniques d'aquesta època trobades al subsòl del mercat del Born. El reportatge és el resultat del treball d'experts i compta amb la col·laboració del Museu d'Història de la Ciutat, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya. Mostra els últims descobriments d'historiadors i arqueòlegs, unes investigacions que resulten decisives per interpretar més bé el transcurs de la història moderna de Catalunya. Una maqueta virtual reprodueix tota la trama urbana de començaments del segle XVIII, carrer per carrer i edifici per edifici. AixÃ, mentre la veu en off narra com la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries va originar el conflicte bèl·lic que va portar a la derrota catalana de l'11 de setembre del 1714, les cà meres es passegen per la ciutat de començaments del segle XVIII. L'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche explica la importà ncia de les restes del Born i a partir de la maqueta recorda qui vivia en cada casa i alguns detalls de com era la quotidianitat d'aquell moment. No s'entén la importà ncia d'unes restes arqueològiques del segle XVIII sense situar-les en el context històric. Per això, el reportatge recull els fets més importants de l'època, des de la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries, Carles II l'Embruixat (1700) -que va originar el conflicte bèl·lic-, fins a l'Onze de Setembre (1714) i la construcció de la Ciutadella (1717). La guerra de Successió va enfrontar dos aspirants a la corona d'Espanya (Felip V i l'arxiduc Carles III) i dues concepcions de la polÃtica. Els regnes de la Corona d'Aragó es van decantar per l'Arxiduc perquè representava el constitucionalisme, el model polÃtic fonamentat en institucions representatives, enfront de l'absolutisme que encarnava Felip V, partidari de l'uniformisme i la centralització i contrari a qualsevol vestigi de representació polÃtica. En aquell conflicte també hi va haver motivacions econòmiques. Catalunya va optar per l'Arxiduc perquè els francesos, aliats de Felip V, eren competidors dels catalans i envaïen els mercats amb els seus productes. En canvi, Carles III obria les portes dels mercats d'Europa i Amèrica als catalans. El 1713, els tractats de pau entre els països en conflicte van posar el punt final a la guerra a Europa, però a Catalunya es va prolongar un any més perquè els catalans no van acceptar els pactes, que van representar la victòria absolutista als regnes hispà nics. |
Nota de contingut : |
secundà ria; adults |
El Born, un vincle amb el passat [text imprès] / Fortuny, Jordi; Pi, Marina; direcció; López, Pere; realització; Garcia Espuche, Albert; Albareda, Joaquim; assessorament històric . - Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució, 2004 . - : 63 minuts. històric; informació; investigació; reportatge; divulgació Idioma : Català ( cat)
Paraules clau : |
història de Catalunya arqueologia Guerra de Successió Barcelona arqueologia urbana excavacions arqueològiques |
Classificació : |
9(46)"19" MEM |
Resum : |
Aquest documental està dedicat als esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona el setembre de 1714 i examina les restes arquitectòniques d'aquesta època trobades al subsòl del mercat del Born. El reportatge és el resultat del treball d'experts i compta amb la col·laboració del Museu d'Història de la Ciutat, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya. Mostra els últims descobriments d'historiadors i arqueòlegs, unes investigacions que resulten decisives per interpretar més bé el transcurs de la història moderna de Catalunya. Una maqueta virtual reprodueix tota la trama urbana de començaments del segle XVIII, carrer per carrer i edifici per edifici. AixÃ, mentre la veu en off narra com la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries va originar el conflicte bèl·lic que va portar a la derrota catalana de l'11 de setembre del 1714, les cà meres es passegen per la ciutat de començaments del segle XVIII. L'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche explica la importà ncia de les restes del Born i a partir de la maqueta recorda qui vivia en cada casa i alguns detalls de com era la quotidianitat d'aquell moment. No s'entén la importà ncia d'unes restes arqueològiques del segle XVIII sense situar-les en el context històric. Per això, el reportatge recull els fets més importants de l'època, des de la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries, Carles II l'Embruixat (1700) -que va originar el conflicte bèl·lic-, fins a l'Onze de Setembre (1714) i la construcció de la Ciutadella (1717). La guerra de Successió va enfrontar dos aspirants a la corona d'Espanya (Felip V i l'arxiduc Carles III) i dues concepcions de la polÃtica. Els regnes de la Corona d'Aragó es van decantar per l'Arxiduc perquè representava el constitucionalisme, el model polÃtic fonamentat en institucions representatives, enfront de l'absolutisme que encarnava Felip V, partidari de l'uniformisme i la centralització i contrari a qualsevol vestigi de representació polÃtica. En aquell conflicte també hi va haver motivacions econòmiques. Catalunya va optar per l'Arxiduc perquè els francesos, aliats de Felip V, eren competidors dels catalans i envaïen els mercats amb els seus productes. En canvi, Carles III obria les portes dels mercats d'Europa i Amèrica als catalans. El 1713, els tractats de pau entre els països en conflicte van posar el punt final a la guerra a Europa, però a Catalunya es va prolongar un any més perquè els catalans no van acceptar els pactes, que van representar la victòria absolutista als regnes hispà nics. |
Nota de contingut : |
secundà ria; adults |
|