MEDIATECA DEL CENTRE DE RECURSOS PEDAGÃ’GICS DE L'ALT MARESME
La biblioteca del nostre CRP us permet les cerques de recursos i veure la disponibilitat dels materials.
Trobareu bibliografia especialitzada en educació, maletes pedagògiques, maquinari, jocs i revistes educatives, cinema acompanyat de guies didà ctiques...
Tot el material que posem al vostre abast.
Sigueu benvinguts i benvingudes
Més informació de l'editorial
Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució |
Documents disponibles d'aquesta editorial (6)
Refinar la cercaCatalunya des del mar 1. De punta de l'Ocell a sa Tuna / Manich, Xavier; direcció i realització; Santamarina, Montserrat; guió; Olmo, Mar; muntatge Nico, Jordi; música original; Ferrer, Jesús; veu en off
TÃtol : Catalunya des del mar 1. De punta de l'Ocell a sa Tuna Tipus de document : text imprès Autors : Manich, Xavier; direcció i realització; Santamarina, Montserrat; guió; Olmo, Mar; muntatge Nico, Jordi; música original; Ferrer, Jesús; veu en off Editorial : Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució Data de publicació : 2002 ll. : 3 capÃtols amb una durada total de 76 minuts Nota general : divulgació; reportatge Idioma : Català (cat) Paraules clau : Catalunya costes relleu badies platges illes penya-segats geografia fÃsica Mar Mediterrà nia Alt Empordà Baix Empordà Cadaqués el Port de la Selva l'Escala Llançà Portbou Roses Sant Pere Pescador Begur Pals Classificació : 91(46.71) CAT Resum : De la Punta de l'Ocell (Portbou) a Cadaqués és una franja costanera de l'Alt Empordà amb racons paradisÃacs de difÃcil accés. El tram costaner des la punta de cala Nans i el cap de Norfeu a l'Escala mostra la petja de les colònies gregues a Catalunya. La façana marÃtima del Baix Empordà des de cala Montgó a sa Tuna segueix un litoral feréstec on hi ha les illes Medes, la més gran i important reserva marina de Catalunya. Nota de contingut : secundà ria; adults Catalunya des del mar 1. De punta de l'Ocell a sa Tuna [text imprès] / Manich, Xavier; direcció i realització; Santamarina, Montserrat; guió; Olmo, Mar; muntatge Nico, Jordi; música original; Ferrer, Jesús; veu en off . - Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució, 2002 . - : 3 capÃtols amb una durada total de 76 minuts.
divulgació; reportatge
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : Catalunya costes relleu badies platges illes penya-segats geografia fÃsica Mar Mediterrà nia Alt Empordà Baix Empordà Cadaqués el Port de la Selva l'Escala Llançà Portbou Roses Sant Pere Pescador Begur Pals Classificació : 91(46.71) CAT Resum : De la Punta de l'Ocell (Portbou) a Cadaqués és una franja costanera de l'Alt Empordà amb racons paradisÃacs de difÃcil accés. El tram costaner des la punta de cala Nans i el cap de Norfeu a l'Escala mostra la petja de les colònies gregues a Catalunya. La façana marÃtima del Baix Empordà des de cala Montgó a sa Tuna segueix un litoral feréstec on hi ha les illes Medes, la més gran i important reserva marina de Catalunya. Nota de contingut : secundà ria; adults Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 8214 DVD Vídeo CRP Maresme II DVD Disponible
TÃtol : Catalunya des del mar 2. De cap de Begur a Sant Andreu de Llavaneres Tipus de document : text imprès Autors : Manich, Xavier; direcció i realització; Santamarina, Montserrat; guió; Olmo, Mar; muntatge; Nico, Jordi; música original; Ferrer, Jesús; veu en off Editorial : Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució Data de publicació : 2002 ll. : 3 capÃtols amb una durada total de 76 minuts Nota general : divulgació; reportatge Idioma : Català (cat) Paraules clau : Catalunya costes relleu badies deltes platges penya-segats geografia fÃsica Mar Mediterrà nia Baix Empordà Begur Castell-Platja d'Aro Palamós Sant Feliu de GuÃxols Selva Blanes Lloret de Mar Tossa de Mar Maresme Arenys de Mar Caldes d'Estrac Calella Canet de Mar Malgrat de Mar Pineda de Mar Sant Andreu de Llavaneres Sant Pol de Mar Classificació : 91(46.71) CAT Resum : Des de Begur fins a Platja d'Aro descobrim la façana marÃtima del Baix Empordà , en un litoral que ha estat l'escenari de batalles navals històriques format per promontoris, barrancs i esculls, petites cales de difÃcil accés, illots? Des de Sant Feliu de GuÃxols fins a Blanes, un recorregut per la façana marÃtima de la comarca de la Selva, recupera la fisonomia més clà ssica del litoral català , d'una bellesa extraordinà ria. La costa va guanyant alçà ria i les tortuositats del terreny afavoreixen coves marines als peus del barranc. Des de Tordera fins a Sant Andreu de Llavaneres es dibuixa un paisatge en què predominen els camps de conreu i una llarga cinta sorrenca, on les muntanyes s'allunyen de la costa. Nota de contingut : secundà ria; adults Catalunya des del mar 2. De cap de Begur a Sant Andreu de Llavaneres [text imprès] / Manich, Xavier; direcció i realització; Santamarina, Montserrat; guió; Olmo, Mar; muntatge; Nico, Jordi; música original; Ferrer, Jesús; veu en off . - Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució, 2002 . - : 3 capÃtols amb una durada total de 76 minuts.
divulgació; reportatge
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : Catalunya costes relleu badies deltes platges penya-segats geografia fÃsica Mar Mediterrà nia Baix Empordà Begur Castell-Platja d'Aro Palamós Sant Feliu de GuÃxols Selva Blanes Lloret de Mar Tossa de Mar Maresme Arenys de Mar Caldes d'Estrac Calella Canet de Mar Malgrat de Mar Pineda de Mar Sant Andreu de Llavaneres Sant Pol de Mar Classificació : 91(46.71) CAT Resum : Des de Begur fins a Platja d'Aro descobrim la façana marÃtima del Baix Empordà , en un litoral que ha estat l'escenari de batalles navals històriques format per promontoris, barrancs i esculls, petites cales de difÃcil accés, illots? Des de Sant Feliu de GuÃxols fins a Blanes, un recorregut per la façana marÃtima de la comarca de la Selva, recupera la fisonomia més clà ssica del litoral català , d'una bellesa extraordinà ria. La costa va guanyant alçà ria i les tortuositats del terreny afavoreixen coves marines als peus del barranc. Des de Tordera fins a Sant Andreu de Llavaneres es dibuixa un paisatge en què predominen els camps de conreu i una llarga cinta sorrenca, on les muntanyes s'allunyen de la costa. Nota de contingut : secundà ria; adults Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 8215 DVD Vídeo CRP Maresme II DVD Disponible
TÃtol : Catalunya des del mar 3. De Mataró a Creixell Tipus de document : text imprès Autors : Manich, Xavier; direcció i realització; Santamarina, Montserrat; guió; Olmo, Mar; muntatge; Nico, Jordi; música original; Ferrer, Jesús; veu en off Editorial : Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució Data de publicació : 2002 ll. : 3 capÃtols amb una durada total de 76 minuts Nota general : divulgació; reportatge Idioma : Català (cat) Paraules clau : Catalunya costes relleu deltes platges penya-segats geografia fÃsica Mar Mediterrà nia Maresme el Masnou Mataró Montgat Premià de Mar Vilassar de Mar Barcelona Sant Adrià del Besòs Garraf Cubelles Sitges Vilanova i la Geltrú Creixell Calafell Baix Penedès Cunit Castelldefels Baix Llobregat el Prat de Llobregat Gavà Classificació : 91(46.71) CAT Resum : De Mataró fins a la desembocadura del Besòs els pobles i platges de la façana marÃtima del baix Maresme es barregen en un espai atapeït. I des de Sant Adrià del Besòs viatgem fins al massÃs del Garraf travessant la façana marÃtima de la Barcelona més olÃmpica i redescobrint les extenses platges en l'extrem oriental de les costes del Garraf. Des del Parc Natural del Garraf fins a Creixell és un viatge per un seguit de platges de sorra fina i penya-segats i per les primeres platges sorrenques de la Costa Daurada, bressol de la cultura ibèrica que en conserva, encara, importants restes. Nota de contingut : secundà ria; adults Catalunya des del mar 3. De Mataró a Creixell [text imprès] / Manich, Xavier; direcció i realització; Santamarina, Montserrat; guió; Olmo, Mar; muntatge; Nico, Jordi; música original; Ferrer, Jesús; veu en off . - Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució, 2002 . - : 3 capÃtols amb una durada total de 76 minuts.
divulgació; reportatge
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : Catalunya costes relleu deltes platges penya-segats geografia fÃsica Mar Mediterrà nia Maresme el Masnou Mataró Montgat Premià de Mar Vilassar de Mar Barcelona Sant Adrià del Besòs Garraf Cubelles Sitges Vilanova i la Geltrú Creixell Calafell Baix Penedès Cunit Castelldefels Baix Llobregat el Prat de Llobregat Gavà Classificació : 91(46.71) CAT Resum : De Mataró fins a la desembocadura del Besòs els pobles i platges de la façana marÃtima del baix Maresme es barregen en un espai atapeït. I des de Sant Adrià del Besòs viatgem fins al massÃs del Garraf travessant la façana marÃtima de la Barcelona més olÃmpica i redescobrint les extenses platges en l'extrem oriental de les costes del Garraf. Des del Parc Natural del Garraf fins a Creixell és un viatge per un seguit de platges de sorra fina i penya-segats i per les primeres platges sorrenques de la Costa Daurada, bressol de la cultura ibèrica que en conserva, encara, importants restes. Nota de contingut : secundà ria; adults Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 8216 DVD Vídeo CRP Maresme II DVD Disponible
TÃtol : Cuba, sempre fidelÃssima Tipus de document : text imprès Autors : Genovès, M. Dolors; direcció, guió i investigació; Montserrat, LluÃs; realització; Perraut, Gisela; producció: Bailac, Montserrat; documentació Editorial : Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució Data de publicació : 2004 ll. : 120 minuts Nota general : històric; informació; investigació; reportatge; divulgació Idioma : Català (cat) Paraules clau : història de Catalunya Cuba colonització americana història d'Amèrica història d'Espanya imperi espanyol indústries història econòmica història polÃtica descolonització Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : El documental recull les relacions hispanocubanes durant el segle XIX, a través de personatges catalans que van triomfar en el món dels negocis i la polÃtica. Narra els intercanvis econòmics que es van establir entre Cuba i Espanya. Explica, en dos capÃtols, l'ascens i la consolidació del grup d'empresaris que van aconseguir dominar la colònia espanyola. La primera part se centra en l'explotació econòmica de l'illa que van portar a terme destacats comerciants catalans. En poc temps, tots ells van crear negocis amb els quals van acabar creant un gran imperi a banda i banda de l'Atlà ntic. La història personal d'uns homes que un dia es van fer a la mar des del litoral català és també la història de les avinences i desavinences entre una metròpoli i una colònia que el 1820 és encara "la siempre fiel" i el 1898, després de tres guerres, aconsegueix posar fi a 400 anys de domini espanyol. A l'equador del segle, Antonio López haurà acumulat, a Santiago de Cuba, suficient capital per traslladar-se a Barcelona i crear les bases de l'imperi navilier, financer i immobiliari més important del segle. Josep Baró i Blanxart serà un dels més importants comerciants vinculats al món del sucre i les melasses residuals. Julián Zulueta serà el més important productor individual de sucre de Cuba. Panxo Martà diversificarà el negoci de la peixateria fins a acumular una de les fortunes més grans d'Espanya. El tabac de Jaume Partagà s serà reconegut en el cercles més elitistes d'Europa i Amèrica i Salvador Samà construirà el primer dic flotant del port de l'Havana. Tots ells han fet les amèriques i han format, per llaços familiars i comercials, un lobby poderós a l'illa. Casos a part són Facund Bacardà Massó, propietari d'una merceria, que exemplifica les dificultats de molts emigrants per fer-se una posició estable a la colònia. A mitjans de segle, Bacardà no ha aconseguit encara fer les amèriques. I Antoni M. Claret, arquebisbe de Cuba (1851-1856), que, amb l'objectiu de casar tothom, aconseguirà posar en peu de guerra autoritats, propietaris d'esclaus i clergues. Al segon capÃtol s'explica com aquests mateixos empresaris van aconseguir controlar polÃticament l'illa i aturar les iniciatives de reforma que pretenien imposar-se des de la penÃnsula. El grup dels comerciants peninsulars, a més de ser empresaris moderns, cosmopolites i multimilionaris, controlaran la polÃtica de l'illa i defensaran fins al final el manteniment d'una Cuba espanyola i esclavista. Els vasos comunicants entre Cuba, Madrid i Barcelona funcionaran plenament, alhora que comença el transvasament de capital cap a llocs més segurs. Molts dels protagonistes d'aquest grup de poder seran ennoblits per la monarquia espanyola en agraïment als serveis prestats. Facund Bacardà començarà a destil·lar rom i a popularitzar el segell del rat-penat. Però seran els seus fills, la primera generació nascuda a Santiago, els qui consolidaran internacionalment l'empresa d'aiguardents i donaran suport als independentistes cubans. Nota de contingut : secundà ria; adults Cuba, sempre fidelÃssima [text imprès] / Genovès, M. Dolors; direcció, guió i investigació; Montserrat, LluÃs; realització; Perraut, Gisela; producció: Bailac, Montserrat; documentació . - Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució, 2004 . - : 120 minuts.
històric; informació; investigació; reportatge; divulgació
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : història de Catalunya Cuba colonització americana història d'Amèrica història d'Espanya imperi espanyol indústries història econòmica història polÃtica descolonització Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : El documental recull les relacions hispanocubanes durant el segle XIX, a través de personatges catalans que van triomfar en el món dels negocis i la polÃtica. Narra els intercanvis econòmics que es van establir entre Cuba i Espanya. Explica, en dos capÃtols, l'ascens i la consolidació del grup d'empresaris que van aconseguir dominar la colònia espanyola. La primera part se centra en l'explotació econòmica de l'illa que van portar a terme destacats comerciants catalans. En poc temps, tots ells van crear negocis amb els quals van acabar creant un gran imperi a banda i banda de l'Atlà ntic. La història personal d'uns homes que un dia es van fer a la mar des del litoral català és també la història de les avinences i desavinences entre una metròpoli i una colònia que el 1820 és encara "la siempre fiel" i el 1898, després de tres guerres, aconsegueix posar fi a 400 anys de domini espanyol. A l'equador del segle, Antonio López haurà acumulat, a Santiago de Cuba, suficient capital per traslladar-se a Barcelona i crear les bases de l'imperi navilier, financer i immobiliari més important del segle. Josep Baró i Blanxart serà un dels més importants comerciants vinculats al món del sucre i les melasses residuals. Julián Zulueta serà el més important productor individual de sucre de Cuba. Panxo Martà diversificarà el negoci de la peixateria fins a acumular una de les fortunes més grans d'Espanya. El tabac de Jaume Partagà s serà reconegut en el cercles més elitistes d'Europa i Amèrica i Salvador Samà construirà el primer dic flotant del port de l'Havana. Tots ells han fet les amèriques i han format, per llaços familiars i comercials, un lobby poderós a l'illa. Casos a part són Facund Bacardà Massó, propietari d'una merceria, que exemplifica les dificultats de molts emigrants per fer-se una posició estable a la colònia. A mitjans de segle, Bacardà no ha aconseguit encara fer les amèriques. I Antoni M. Claret, arquebisbe de Cuba (1851-1856), que, amb l'objectiu de casar tothom, aconseguirà posar en peu de guerra autoritats, propietaris d'esclaus i clergues. Al segon capÃtol s'explica com aquests mateixos empresaris van aconseguir controlar polÃticament l'illa i aturar les iniciatives de reforma que pretenien imposar-se des de la penÃnsula. El grup dels comerciants peninsulars, a més de ser empresaris moderns, cosmopolites i multimilionaris, controlaran la polÃtica de l'illa i defensaran fins al final el manteniment d'una Cuba espanyola i esclavista. Els vasos comunicants entre Cuba, Madrid i Barcelona funcionaran plenament, alhora que comença el transvasament de capital cap a llocs més segurs. Molts dels protagonistes d'aquest grup de poder seran ennoblits per la monarquia espanyola en agraïment als serveis prestats. Facund Bacardà començarà a destil·lar rom i a popularitzar el segell del rat-penat. Però seran els seus fills, la primera generació nascuda a Santiago, els qui consolidaran internacionalment l'empresa d'aiguardents i donaran suport als independentistes cubans. Nota de contingut : secundà ria; adults Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 8224 DVD Vídeo CRP Maresme II DVD Disponible
TÃtol : El Born, un vincle amb el passat Tipus de document : text imprès Autors : Fortuny, Jordi; Pi, Marina; direcció; López, Pere; realització; Garcia Espuche, Albert; Albareda, Joaquim; assessorament històric Editorial : Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució Data de publicació : 2004 ll. : 63 minuts Nota general : històric; informació; investigació; reportatge; divulgació Idioma : Català (cat) Paraules clau : història de Catalunya arqueologia Guerra de Successió Barcelona arqueologia urbana excavacions arqueològiques Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : Aquest documental està dedicat als esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona el setembre de 1714 i examina les restes arquitectòniques d'aquesta època trobades al subsòl del mercat del Born. El reportatge és el resultat del treball d'experts i compta amb la col·laboració del Museu d'Història de la Ciutat, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya. Mostra els últims descobriments d'historiadors i arqueòlegs, unes investigacions que resulten decisives per interpretar més bé el transcurs de la història moderna de Catalunya. Una maqueta virtual reprodueix tota la trama urbana de començaments del segle XVIII, carrer per carrer i edifici per edifici. AixÃ, mentre la veu en off narra com la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries va originar el conflicte bèl·lic que va portar a la derrota catalana de l'11 de setembre del 1714, les cà meres es passegen per la ciutat de començaments del segle XVIII. L'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche explica la importà ncia de les restes del Born i a partir de la maqueta recorda qui vivia en cada casa i alguns detalls de com era la quotidianitat d'aquell moment. No s'entén la importà ncia d'unes restes arqueològiques del segle XVIII sense situar-les en el context històric. Per això, el reportatge recull els fets més importants de l'època, des de la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries, Carles II l'Embruixat (1700) -que va originar el conflicte bèl·lic-, fins a l'Onze de Setembre (1714) i la construcció de la Ciutadella (1717). La guerra de Successió va enfrontar dos aspirants a la corona d'Espanya (Felip V i l'arxiduc Carles III) i dues concepcions de la polÃtica. Els regnes de la Corona d'Aragó es van decantar per l'Arxiduc perquè representava el constitucionalisme, el model polÃtic fonamentat en institucions representatives, enfront de l'absolutisme que encarnava Felip V, partidari de l'uniformisme i la centralització i contrari a qualsevol vestigi de representació polÃtica. En aquell conflicte també hi va haver motivacions econòmiques. Catalunya va optar per l'Arxiduc perquè els francesos, aliats de Felip V, eren competidors dels catalans i envaïen els mercats amb els seus productes. En canvi, Carles III obria les portes dels mercats d'Europa i Amèrica als catalans. El 1713, els tractats de pau entre els països en conflicte van posar el punt final a la guerra a Europa, però a Catalunya es va prolongar un any més perquè els catalans no van acceptar els pactes, que van representar la victòria absolutista als regnes hispà nics. Nota de contingut : secundà ria; adults El Born, un vincle amb el passat [text imprès] / Fortuny, Jordi; Pi, Marina; direcció; López, Pere; realització; Garcia Espuche, Albert; Albareda, Joaquim; assessorament històric . - Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució, 2004 . - : 63 minuts.
històric; informació; investigació; reportatge; divulgació
Idioma : Català (cat)
Paraules clau : història de Catalunya arqueologia Guerra de Successió Barcelona arqueologia urbana excavacions arqueològiques Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : Aquest documental està dedicat als esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona el setembre de 1714 i examina les restes arquitectòniques d'aquesta època trobades al subsòl del mercat del Born. El reportatge és el resultat del treball d'experts i compta amb la col·laboració del Museu d'Història de la Ciutat, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya. Mostra els últims descobriments d'historiadors i arqueòlegs, unes investigacions que resulten decisives per interpretar més bé el transcurs de la història moderna de Catalunya. Una maqueta virtual reprodueix tota la trama urbana de començaments del segle XVIII, carrer per carrer i edifici per edifici. AixÃ, mentre la veu en off narra com la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries va originar el conflicte bèl·lic que va portar a la derrota catalana de l'11 de setembre del 1714, les cà meres es passegen per la ciutat de començaments del segle XVIII. L'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche explica la importà ncia de les restes del Born i a partir de la maqueta recorda qui vivia en cada casa i alguns detalls de com era la quotidianitat d'aquell moment. No s'entén la importà ncia d'unes restes arqueològiques del segle XVIII sense situar-les en el context històric. Per això, el reportatge recull els fets més importants de l'època, des de la mort de l'últim rei hispà nic de la dinastia dels Àustries, Carles II l'Embruixat (1700) -que va originar el conflicte bèl·lic-, fins a l'Onze de Setembre (1714) i la construcció de la Ciutadella (1717). La guerra de Successió va enfrontar dos aspirants a la corona d'Espanya (Felip V i l'arxiduc Carles III) i dues concepcions de la polÃtica. Els regnes de la Corona d'Aragó es van decantar per l'Arxiduc perquè representava el constitucionalisme, el model polÃtic fonamentat en institucions representatives, enfront de l'absolutisme que encarnava Felip V, partidari de l'uniformisme i la centralització i contrari a qualsevol vestigi de representació polÃtica. En aquell conflicte també hi va haver motivacions econòmiques. Catalunya va optar per l'Arxiduc perquè els francesos, aliats de Felip V, eren competidors dels catalans i envaïen els mercats amb els seus productes. En canvi, Carles III obria les portes dels mercats d'Europa i Amèrica als catalans. El 1713, els tractats de pau entre els països en conflicte van posar el punt final a la guerra a Europa, però a Catalunya es va prolongar un any més perquè els catalans no van acceptar els pactes, que van representar la victòria absolutista als regnes hispà nics. Nota de contingut : secundà ria; adults Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 8223 DVD Vídeo CRP Maresme II DVD Disponible Permalink
