Cuba, sempre fidelíssima / Genovès, M. Dolors; direcció, guió i investigació; Montserrat, Lluís; realització; Perraut, Gisela; producció: Bailac, Montserrat; documentació

Públic ISBD Títol : Cuba, sempre fidelíssima Tipus de document : text imprès Autors : Genovès, M. Dolors; direcció, guió i investigació; Montserrat, Lluís; realització; Perraut, Gisela; producció: Bailac, Montserrat; documentació Editorial : Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució Data de publicació : 2004 ll. : 120 minuts Nota general : històric; informació; investigació; reportatge; divulgació Idioma : Català (cat) Paraules clau : història de Catalunya  Cuba  colonització americana  història d'Amèrica  història d'Espanya  imperi espanyol  indústries  història econòmica  història política  descolonització Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : El documental recull les relacions hispanocubanes durant el segle XIX, a través de personatges catalans que van triomfar en el món dels negocis i la política. Narra els intercanvis econòmics que es van establir entre Cuba i Espanya. Explica, en dos capítols, l'ascens i la consolidació del grup d'empresaris que van aconseguir dominar la colònia espanyola. La primera part se centra en l'explotació econòmica de l'illa que van portar a terme destacats comerciants catalans. En poc temps, tots ells van crear negocis amb els quals van acabar creant un gran imperi a banda i banda de l'Atlàntic. La història personal d'uns homes que un dia es van fer a la mar des del litoral català és també la història de les avinences i desavinences entre una metròpoli i una colònia que el 1820 és encara "la siempre fiel" i el 1898, després de tres guerres, aconsegueix posar fi a 400 anys de domini espanyol. A l'equador del segle, Antonio López haurà acumulat, a Santiago de Cuba, suficient capital per traslladar-se a Barcelona i crear les bases de l'imperi navilier, financer i immobiliari més important del segle. Josep Baró i Blanxart serà un dels més importants comerciants vinculats al món del sucre i les melasses residuals. Julián Zulueta serà el més important productor individual de sucre de Cuba. Panxo Martí diversificarà el negoci de la peixateria fins a acumular una de les fortunes més grans d'Espanya. El tabac de Jaume Partagàs serà reconegut en el cercles més elitistes d'Europa i Amèrica i Salvador Samà construirà el primer dic flotant del port de l'Havana. Tots ells han fet les amèriques i han format, per llaços familiars i comercials, un lobby poderós a l'illa. Casos a part són Facund Bacardí Massó, propietari d'una merceria, que exemplifica les dificultats de molts emigrants per fer-se una posició estable a la colònia. A mitjans de segle, Bacardí no ha aconseguit encara fer les amèriques. I Antoni M. Claret, arquebisbe de Cuba (1851-1856), que, amb l'objectiu de casar tothom, aconseguirà posar en peu de guerra autoritats, propietaris d'esclaus i clergues. Al segon capítol s'explica com aquests mateixos empresaris van aconseguir controlar políticament l'illa i aturar les iniciatives de reforma que pretenien imposar-se des de la península. El grup dels comerciants peninsulars, a més de ser empresaris moderns, cosmopolites i multimilionaris, controlaran la política de l'illa i defensaran fins al final el manteniment d'una Cuba espanyola i esclavista. Els vasos comunicants entre Cuba, Madrid i Barcelona funcionaran plenament, alhora que comença el transvasament de capital cap a llocs més segurs. Molts dels protagonistes d'aquest grup de poder seran ennoblits per la monarquia espanyola en agraïment als serveis prestats. Facund Bacardí començarà a destil·lar rom i a popularitzar el segell del rat-penat. Però seran els seus fills, la primera generació nascuda a Santiago, els qui consolidaran internacionalment l'empresa d'aiguardents i donaran suport als independentistes cubans. Nota de contingut : secundària; adults Cuba, sempre fidelíssima [text imprès] / Genovès, M. Dolors; direcció, guió i investigació; Montserrat, Lluís; realització; Perraut, Gisela; producció: Bailac, Montserrat; documentació . - Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució, 2004 . -  : 120 minuts. històric; informació; investigació; reportatge; divulgació Idioma : Català (cat) Paraules clau : història de Catalunya  Cuba  colonització americana  història d'Amèrica  història d'Espanya  imperi espanyol  indústries  història econòmica  història política  descolonització Classificació : 9(46)"19" MEM Resum : El documental recull les relacions hispanocubanes durant el segle XIX, a través de personatges catalans que van triomfar en el món dels negocis i la política. Narra els intercanvis econòmics que es van establir entre Cuba i Espanya. Explica, en dos capítols, l'ascens i la consolidació del grup d'empresaris que van aconseguir dominar la colònia espanyola. La primera part se centra en l'explotació econòmica de l'illa que van portar a terme destacats comerciants catalans. En poc temps, tots ells van crear negocis amb els quals van acabar creant un gran imperi a banda i banda de l'Atlàntic. La història personal d'uns homes que un dia es van fer a la mar des del litoral català és també la història de les avinences i desavinences entre una metròpoli i una colònia que el 1820 és encara "la siempre fiel" i el 1898, després de tres guerres, aconsegueix posar fi a 400 anys de domini espanyol. A l'equador del segle, Antonio López haurà acumulat, a Santiago de Cuba, suficient capital per traslladar-se a Barcelona i crear les bases de l'imperi navilier, financer i immobiliari més important del segle. Josep Baró i Blanxart serà un dels més importants comerciants vinculats al món del sucre i les melasses residuals. Julián Zulueta serà el més important productor individual de sucre de Cuba. Panxo Martí diversificarà el negoci de la peixateria fins a acumular una de les fortunes més grans d'Espanya. El tabac de Jaume Partagàs serà reconegut en el cercles més elitistes d'Europa i Amèrica i Salvador Samà construirà el primer dic flotant del port de l'Havana. Tots ells han fet les amèriques i han format, per llaços familiars i comercials, un lobby poderós a l'illa. Casos a part són Facund Bacardí Massó, propietari d'una merceria, que exemplifica les dificultats de molts emigrants per fer-se una posició estable a la colònia. A mitjans de segle, Bacardí no ha aconseguit encara fer les amèriques. I Antoni M. Claret, arquebisbe de Cuba (1851-1856), que, amb l'objectiu de casar tothom, aconseguirà posar en peu de guerra autoritats, propietaris d'esclaus i clergues. Al segon capítol s'explica com aquests mateixos empresaris van aconseguir controlar políticament l'illa i aturar les iniciatives de reforma que pretenien imposar-se des de la península. El grup dels comerciants peninsulars, a més de ser empresaris moderns, cosmopolites i multimilionaris, controlaran la política de l'illa i defensaran fins al final el manteniment d'una Cuba espanyola i esclavista. Els vasos comunicants entre Cuba, Madrid i Barcelona funcionaran plenament, alhora que comença el transvasament de capital cap a llocs més segurs. Molts dels protagonistes d'aquest grup de poder seran ennoblits per la monarquia espanyola en agraïment als serveis prestats. Facund Bacardí començarà a destil·lar rom i a popularitzar el segell del rat-penat. Però seran els seus fills, la primera generació nascuda a Santiago, els qui consolidaran internacionalment l'empresa d'aiguardents i donaran suport als independentistes cubans. Nota de contingut : secundària; adults

Exemplars (1)

Codi de barres	Signatura topogràfica	Tipus de document	Localització	Secció	Estat
8224		DVD Vídeo	CRP Maresme II	DVD	Disponible

---

1 (1 - 1 / 1)