| TÃtol : |
El comboi dels 927 |
| Tipus de document : |
text imprès |
| Autors : |
Armengou, Montse; Belis, Ricard; realització; Tarrés, Muntsa; Ribas, Meritxell; producció; Bailac, Montserrat; documentació; Ojeda, Walter; imatge; Tubella, Maria Josep; muntatge; Toran, Rosa; Ros Agudo, Manuel; Léger, Alain; historiadors consultats |
| Editorial : |
Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució |
| Data de publicació : |
2004 |
| ll. : |
65 minuts |
| Nota general : |
històric; informació; investigació; reportatge; divulgació |
| Idioma : |
Català (cat) |
| Paraules clau : |
perjudicats per la guerra franquisme història d'Espanya postguerra presons totalitarisme guerra mundial exili nazisme genocidi delictes |
| Classificació : |
9(46)"19" MEM |
| Resum : |
La història comença amb el gran exili cap a França, un cop acaba la Guerra Civil. Les autoritats franceses distribueixen els exiliats en camps de concentració i un contingent important va a parar a Angulema. Un cop allà , els exiliats comencen a moure's per aconseguir reunir les famÃlies i, en la mesura de les possibilitats, normalitzar la seva situació amb l'autosuficiència econòmica. Aquesta situació es manté fins l'agost del 1940, quan soldats i policies francesos prenen 927 persones i, amb explicacions confuses, les fan entrar en un tren de transport de bestiar. El reportatge recorda les condicions inhumanes en què aquell tren va marxar d'Angulema sense que els seus viatgers -famÃlies senceres-, considerats apà trides pel règim franquista i pels nazis, sabessin quin era el seu destÃ. La por de tornar a Espanya es va veure augmentada quan al cap de quatre dies i quatre nits van entrar al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, encara en construcció. Allà els soldats de les SS divideixen el grup i reclouen 430 homes i joves que consideren aptes per al treball. Moltes d'aquestes persones no surten amb vida del camp. Tot i això, mentre hi són, treballen a la pedrera i, alguns, formen un grup de resistents que, entre d'altres activitats, col·laboren amb el fotògraf Francesc Boix a treure de Mauthausen els negatius que van il·lustrar les malvestats dels nazis en el judici de Nuremberg. Quan el camp va ser alliberat per les tropes aliades, només 73 republicans d'aquells 430 refugiats van sortir vius de la barbà rie. Pel que fa als deportats rebutjats per les SS -dones i criatures, fonamentalment-, tots deambulen en tren fins que, al setembre, tornen a Angulema i, posteriorment, emprenen un nou viatge que, via Hendaia i Irun, els du a les mans de la policia franquista. La sort d'aquest segon grup de deportats és diversa i va des del retorn a una certa quotidianitat supervisada pel control policial fins a una nova estada en recintes penitenciaris. Els documents oficials i les versions dels testimonis que recull el reportatge assenyalen Ramón Serrano Súñer, cunyat i ministre d'Afers Exteriors de Franco, com a principal responsable de la mort de la població civil espanyola als camps d'extermini. La descripció del periple europeu dels deportats d'Angulema, es combina amb el recordatori de fets significatius que s'esdevenien de manera simultà nia. Els autors del reportatge han treballat amb arxius de la censura, del camp de concentració alemany i de països com ara França, tot i que la font informativa més important la constitueixen les persones amb qui han parlat, persones que van sobreviure al periple del tren de bestiar, a l'estada a Mauthausen, al retorn a Angulema o al retorn a l'Espanya franquista. |
| Nota de contingut : |
secundà ria; adults |
El comboi dels 927 [text imprès] / Armengou, Montse; Belis, Ricard; realització; Tarrés, Muntsa; Ribas, Meritxell; producció; Bailac, Montserrat; documentació; Ojeda, Walter; imatge; Tubella, Maria Josep; muntatge; Toran, Rosa; Ros Agudo, Manuel; Léger, Alain; historiadors consultats . - Televisió de Catalunya; Enciclopèdia Catalana; El Periódico; distribució, 2004 . - : 65 minuts. històric; informació; investigació; reportatge; divulgació Idioma : Català ( cat)
| Paraules clau : |
perjudicats per la guerra franquisme història d'Espanya postguerra presons totalitarisme guerra mundial exili nazisme genocidi delictes |
| Classificació : |
9(46)"19" MEM |
| Resum : |
La història comença amb el gran exili cap a França, un cop acaba la Guerra Civil. Les autoritats franceses distribueixen els exiliats en camps de concentració i un contingent important va a parar a Angulema. Un cop allà , els exiliats comencen a moure's per aconseguir reunir les famÃlies i, en la mesura de les possibilitats, normalitzar la seva situació amb l'autosuficiència econòmica. Aquesta situació es manté fins l'agost del 1940, quan soldats i policies francesos prenen 927 persones i, amb explicacions confuses, les fan entrar en un tren de transport de bestiar. El reportatge recorda les condicions inhumanes en què aquell tren va marxar d'Angulema sense que els seus viatgers -famÃlies senceres-, considerats apà trides pel règim franquista i pels nazis, sabessin quin era el seu destÃ. La por de tornar a Espanya es va veure augmentada quan al cap de quatre dies i quatre nits van entrar al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, encara en construcció. Allà els soldats de les SS divideixen el grup i reclouen 430 homes i joves que consideren aptes per al treball. Moltes d'aquestes persones no surten amb vida del camp. Tot i això, mentre hi són, treballen a la pedrera i, alguns, formen un grup de resistents que, entre d'altres activitats, col·laboren amb el fotògraf Francesc Boix a treure de Mauthausen els negatius que van il·lustrar les malvestats dels nazis en el judici de Nuremberg. Quan el camp va ser alliberat per les tropes aliades, només 73 republicans d'aquells 430 refugiats van sortir vius de la barbà rie. Pel que fa als deportats rebutjats per les SS -dones i criatures, fonamentalment-, tots deambulen en tren fins que, al setembre, tornen a Angulema i, posteriorment, emprenen un nou viatge que, via Hendaia i Irun, els du a les mans de la policia franquista. La sort d'aquest segon grup de deportats és diversa i va des del retorn a una certa quotidianitat supervisada pel control policial fins a una nova estada en recintes penitenciaris. Els documents oficials i les versions dels testimonis que recull el reportatge assenyalen Ramón Serrano Súñer, cunyat i ministre d'Afers Exteriors de Franco, com a principal responsable de la mort de la població civil espanyola als camps d'extermini. La descripció del periple europeu dels deportats d'Angulema, es combina amb el recordatori de fets significatius que s'esdevenien de manera simultà nia. Els autors del reportatge han treballat amb arxius de la censura, del camp de concentració alemany i de països com ara França, tot i que la font informativa més important la constitueixen les persones amb qui han parlat, persones que van sobreviure al periple del tren de bestiar, a l'estada a Mauthausen, al retorn a Angulema o al retorn a l'Espanya franquista. |
| Nota de contingut : |
secundà ria; adults |
|
Refinar la cerca
